Traquis: diferència entre les revisions

La colònia no va prosperar perquè tot i la protecció d'Esparta fou atacada pels tessalis que els veien com invasors, i d'altra banda l'administració espartana, com en altres llocs, fou corrupta. El [[420 aC]] els colons foren derrotats per les tribus tessàlies i el governador espartà Xenares va morir en la lluita; Esparta no va poder enviar ajut i al cap de pocs mesos, els beocis, per por de què la colònia no acabes en mans d'Atenes, la van ocupar; el governador espartà interí fou destituït i acusat de corrupció; més tard però els lacedemonis van recuperar la colònia que [[Beòcia]] va retornar. l'hivern del [[409 aC]] al [[408 aC]] Heraclèia i els lacedemonis foren completament derrotats per les tribus i 700 ciutadans van morir a la lluita; no fou fins acabada la guerra del Peloponès que la ciutat es va poder recuperar i va començar a créixer i esdevenir important. Fou llavors la seu del govern espartà a la part nord de Grècia. El [[399 aC]] el lacedemoni Herippides fou enviat a dirimir la lluita partidista a la ciutat, i va aconseguir eliminar l'oposició antiespartana i també va fer fugir als hostils veïns traquínis i oetans cap a les muntanyes. El [[395 aC]] els tebans sota la direcció del demòcrata [[Ismènies de Tebes]], van ocupar la ciutat i van matar a la guarnició espartana, i van donar o retornar la ciutat als antics habitants oetans i traquínis de la regió.

 

 

Després de la derrota del rei selèucida Antíoc a les Termòpiles el [[191 aC]], Heraclèia fou assetjada pel cònsol romà Acilius Glabrio, que la va ocupar després de 24 dies i els etolis es van retirar a la ciutadella. Els romans van ocupar un cim de roca igual d'alt que la ciutadella i molt proper i els etolis es van rendir.