Asfar ben Shiroya: diferència entre les revisions

Vers el [[924]] es va revoltar contra Makan ben Kaki potser per haver estat expulsat del exercit per la seva mala conducta, i es va posar al servei del governador samànida de Naysabur (Nishapur) Muhammad ben Mozaffar Mohtadji. El [[925]] va morir Abul Husayn i Makan va col·locar en el poder al seu fill Ismail. El nebot i successor d'Abul Kasim, Abu Ali, al front de la seva gent, va presentar batalla però fou derrotat i empresonat al [[Gurgan]] sota la custòdia d'un germà de Makan. Però es va poder escapar i va matar al seu guardià i llavors va cridar a Asfar (vers [[927]]). Asfar era al Gurgan el [[928]] juntament amb un altre cap daylamita de nom Ali ben Khurshid que era el qui dirigia l'exèrcit d'Abu Ali, i conjuntament va derrotar a Makan i el van expulsar del Tabaristan. Però dins el mateix [[928]] va morir Abu Ali, i Makan va poder recuperar el país i va proclamar com a ''dai'' al gendre del sord, Hasan ben al-Kasim. Asfar i la seva gent van conservar el Gurgan, que Asfar va posar sota sobirania dels [[samànides]], i en va rebre el nomenament de governador de l'emir samànida Nasr ben Ahmad.

 

 

Poc després va prendre les insígnies de la sobirania (tron d'or i corona) a Rayy (vers [[930]]) sense reconèixer ni al emir samànida ni al califa. Aquest darrer va enviar un exèrcit sota el comandament de son oncle matern Harun ben Garith que fou derrotat totalment per Asfar pro de Kazwin. Però l'emir samànida també va marxar contra ell, i es va presentar a les rodalies del seu domini, al districte samànida de Naysabur. Makan li va fer costat. Asfar va evitar la guerra reconeixent la sobirania samànida i pagant tribut al emir, i després va estendre la seva autoritat arreu. Va entrar a Kazwin i va fer una massacra (vers [[931]]) i va imposar un impost d'un dinar per cap a cada un dels habitants dels seus dominis i fins i tot els comerciants i residents estrangers que havia de servir per pagar el tribut degut al emir samànida. La seva tirania va aixecar contra ell al seu lloctinent Mardawidj ben Ziyar, que es va aliar al emir [[musafírida]] de Tarum (Shamiran) Muhammad ben Musafir, i a Makan ben Maki d'Amol. Molts soldats d'Asfar es van passar a Mardawidj, i llavors es va refugiar a Rayy, d'eon va passar a Bayhak en direcció al [[Khorasan]], però va retornar a Rayy, sembla que per dirigir-se a Alamut a recollir els seus tresors per contractar tropes. Però en el camí, prop de Talakan, fou sorprès per Mardawidj que el va estrangular (vers [[931]]).