Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: línea -> línia |
m Corregit: altra cop -> altra vegada |
||
Línia 29:
Mitridates el rei va fugir d'aquesta ciutat cap a [[Pitane]] on fou assetjat per Fímbria. Si aquest hagués obtingut la cooperació de [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]], qüestor de Sul·la i comandant de la flota romana de la [[mar Egea]], hauria capturat al rei i hauria posat fi a la guerra, però Lucul·le no va voler cooperar amb un general del partit popular i el rei va poder escapar cap a [[Mitilene]]. Allí va rebre notícia de la destrucció dels seus exèrcits a Grècia, prop d'[[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]], i aquest desastre i els progressos a Àsia de Fímbria el van impulsar a demanar la pau mentre els romans encara restessin dividits. Va encarregar les negociacions al general Arquelau que era a [[Eubea]], i es va signar un tractat preliminar pendent de l'aprovació reial; però el rei va refusar rendir la flota (un dels pactes) i Sul·la es va preparar per renovar les hostilitats.
A la primavera del [[84 aC]] Sul·la va creuar l'Hel·lespont però Arquelau va gestionar una entrevista personal entre el general romà i el rei del Pont a [[Dardanos]] a la [[Troade]] i allí finalment els termes de la pau foren definitivament establerts en l'anomenat [[tractat de Dardanos]]. Mitridates consentia abandonar les seves conquestes a Àsia, Ariobarzanes I era restablert a Capadòcia, Galàcia restaria sota influència romana, Bitínia tornava a Nicomedes IV i en general Mitridates conservaria només els territoris que tenia al començar la guerra i pagaria dos mil talents com a despeses de guerra; setanta vaixells de la flota del Pont totalment equipats s'havien d'entregar als romans. Això fou el final de la [[primera guerra mitridàtica]]. Sul·la va derrotar tot seguit a Fímbria, va restablir als reis de Capadòcia i Bitínia ([[Sòcrates]] es va refugiar altra
A partir d'aquell moment Mitridates va dirigir la seva atenció a les províncies més llunyanes: la [[Còlquida]] i el [[Bòsfor Cimmeri]]. Els colquis s'havien revoltat però es van sotmetre quan Mitridates els va donar un rei propi en la persona del seu propi fill [[Mitridates el Jove]]. Quan va sospitar que el seu fill es volia fer independent, el va cridar a la cort i el va empresonar i després el va fer matar, i va encarregar el govern, amb àmplia autonomia, a diversos aristòcrates locals fidels, cadascun en un districte. El [[regne del Bòsfor]] estava també revoltat.
| |||