Ptolemeu VIII Evèrgeta II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més suau i moderadament
m Corregit: altra cop -> altra vegada
Línia 5:
Quant el selèucida [[Antíoc IV Epífanes]] va fer presoner a [[Ptolemeu VI Filomètor]] junt a la germana-esposa [[Cleòpatra II]], els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d' Evergetes i es va col·locar la diadema reial ([[170 aC]]). A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a [[Memfis]] a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquestos van entrar en contacte amb Evergetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit.
 
Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir [[Xipre]] mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra copvegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per [[Marc Popil·li Laenes III]] que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar ([[168 aC]]). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.
 
Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El [[164 aC]] Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del [[163 aC]] una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir [[Cirene]] com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.