Muhàmmad ibn Wàssul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: avia -> àvia
m Corregit: al -> en arribar, es va diri
Línia 5:
Considerat partidari dels omeies, la seva presa del poder va alarmar al califa fatimita. Muhammad buscava el suport del berbers per fer la guerra als fatimites però no el va aconseguir. El [[953]]/[[954]] va prendre el títol de califa i d'''amir al-Muminim'' i el nom de regnat de al-Shakir li-llah fent encunyar moneda, coses que van irritar extraordinàriament al govern fatimita que va decidir posar-hi final.
 
El califa [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah]] va enviar al general [[Djawhar al-Sikilli|Djawhar]] contra Sigilmasa. El general, alen arribar, es va dirigir als notables, exigint l'entrega d'Ibn Wasul, però li fou refusada; no obstant l'emir/califa va abandonar la ciutat amb la família i tresors i els seus partidaris més lleials, cap a la fortalesa de Tasegdelt (no identificada). Djawhar va entrar a la ciutat sense lluita (setembre) i va fer encunyar monedes fatimites. Ibn Wasul va abandonar el seu refugi i es va acostar a la ciutat a veure que passava i fou reconegut per algun membre de la tribu Matghara, que el van entregar a Djawhar, el qual el va fer presoner (octubre) i el va enviar a [[al-Mansuriyya]] amb l'emir de [[Fes]], Ahmad al-Bakr, capturat vers el mateix temps, i els fills dels notables de la ciutat de Sigilmasa com hostatges. Van arribar a al-Mansuriyya el novembre del [[958]]. Va ser tancat al castell i va rebre un tracte indigne.
 
Djawhar va designar un governador del qual no es coneix el nom, però poc després d'abandonar la ciutat (final del 958 o principis del 959) va ser expulsat per la població en revolta que va proclamar a [[al-Muntasir Samgu ibn Muhammad]].