Léon Degrelle: diferència entre les revisions

La protecció del règim li va permetre escriure moltes obres de divulgació de l'ideari reixista i feixista. A inicis dels ‘70, fou un dels principals promotors de [[CEDADE]]; Ediciones Nothung, la impremta de l'organització a [[Barcelona]], publicà alguns dels seus llibres, entre ells ''Mil años de Hitler'' i ''Nuestra Europa''. Altres títols, incloent ''Almas apasionadas'', ''Memorias de un fascista'' i ''Carta abierta al Papa sobre Auschwitz'' foren publicats per ''Editorial Fuerza Nueva'' i ''Ediciones D''. En [[1985]], declaracions de Degrelle publicades a la revista ''Tiempo'' i a la televisió negant l'existència de l’[[Holocaust]] foren objecte d'una demanda judicial per part d'una supervivent [[Romania|romanesa]], [[Violeta Friedman]]. Tot i que les instàncies inicials fallaren a favor de Degrelle, el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] arribà a la conclusió de que, tot i que el dret a la llibertar d'expressió cobreix també la publicació de falsedats o distorsions dels fets històrics, aquesta constitueix un greuge a la dignitat dels afectats, i condemnà Degrelle a una forta multa. ''Carta abierta al Papa sobre Auschwitz'', publicada en [[1979]], fou objecte de la mateixa mesura.

 

 

El [[31 de març]] de [[1994]], Degrelle morí al Sanatori Parque San Antonio de [[Màlaga|Málaga]], a l'edat de 87 anys, 50 de ells com a fugitiu de la justícia.