Assaonador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: XIII -> XIII, ja que el |
m Corregit: blanquers -> blanquers, ja que tr |
||
Línia 1:
Un '''assaonador''' era un [[menestral]] que tenia com a ofici assaonar les [[pell]]s animals ja netes fins a fer-ne '''[[cuir]]'''. El terme ve de la paraula [[sèu]].
La transformació de les pells animals en [[cuir]] requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: Primer els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.).<ref name="Margalef">{{Citation|last=Margalef|first=M. Rosa|last2=Amelang|first2= James S.|last3=Simon|first3=Antoni|last4=Torres|first4=Xavier|last5=Parets|first5=Miquel|title=Crònica. Llibre I/1|year=2011|place=Barcelona|publisher= Editorial Barcino|page=34-40|isbn=978-84-7226-769-5}}</ref> El nivell de riquesa també seguia aquest ordre: en el ram del cuir els més rics eren els blanquers, ja que treballaven a l'engròs, seguits a distància pels assaonadors, i per exemple de l'última fase els sabaters acostumaven a quedar endeutats amb els segons.<ref name="Margalef"/> Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de la Barcelona d'[[Època moderna a Catalunya|època moderna]] i altres ciutats catalanes amb una indústria de la pell potent, però a la majoria de ciutats europees del mateix moment l'ofici quedava simplificat al professional de l'[[adober]].<ref name="Margalef"/>
Els '''assaonadors''' eren els que compraven les pells ja netes als [[blanquers]] per tal d'iniciar-ne la transformació en cuir, un procés d'adobament que durava uns quants mesos: primer submergien les pells embotides amb plantes [[roldor]], passat un temps les assecaven i finalment les saginaven amb greix per tal que tornessin a ser flexibles.<ref name="Margalef"/> Després podien aplicar-hi altres processos: tenyir-les, treure'n les arrugues, assecar-les, llustrar-les i cilindrar-les.<ref name="Diccionari">{{citar llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 68, entrada: "assaonador"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> El resultat final era el cuir, a punt de ser venut a aquells diversos oficis que en feien els béns de consum útils. A causa de la intensa [[pudor]] que generava aquesta activitat i també de la necessitat de disposar a prop d'una [[sèquia]] amb aigua abundant, els assaonadors solien tenir llurs obradors i calciners en llocs marginals dins les [[ciutat]]s, o fins i tot a fora, a prop dels blanquers.
| |||