Capital (economia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: treball -> treball, ja que am |
plantilla: cal millorar la redacció i l'ortografia |
||
Línia 1:
{{Millores múltiples
| enllaços interns =
| enllaços externs =
| estructura =
| format =
| introducció =
| ortografia = sí
| redacció = sí
| neutralitat =
| enciclopèdic =
| traducció =
| llegida =
| millorar referències =
| falten referències =
| obsolet =
}}
'''Capital''' té un nombre de significats relacionats en l'[[economia]], [[finances]] i [[comptabilitat]]. En les [[finances]] i la [[comptabilitat]], el capital es refereix, generalment, a la riquesa financera, especialment aquella que s'utilitza per començar o mantenir un negoci. Inicialment, se suposa que existeixen altres tipus de capital, com per exemple el [[capital físic]], que són adquirits, tanmateix, per mitjà de [[diners]] o de [[capital financer]].<ref name="capital">[http://lema.rae.es/drae/?val=capital Definició del Diccionari de la Reial acadèmia espanyola de la llengua]</ref>
Linha 43 ⟶ 59:
=== L'interès i la productivitat del capital ===
L'interès del capital
{{cita|Així, doncs, una tesi tan senzilla aparentment com la de ''el capital és productiu'' tanca, segons hem vist, gens menys que quatre accepcions clarament diferents, que resumirem aquí per a major claredat, agrupant-les en dues parelles disjuntives de conceptes. Tenim, en efecte, que:<br><br>
Linha 109 ⟶ 125:
=== Relació entre la producció de mercaderies i el capital ===
En conjunt, tenint en compte la circulació i la producció, el capital seria el treball humà general que s'ha convertit en el subjecte del procés de vida dels éssers humans, o sigui, del procés de producció (Caligaris i Fitzsimons, 2012), i és en el significat històric d'aquest fenomen en el qual resideix la importància del [[capitalisme]]. Segons Marx, aquest ordenament [[ordre espontani|autònom]] de la voluntat humana (gairebé absent o perifèric en les relacions socials directes de les societats precapitalistes o no-mercantils), pren la forma de capital que la sotmet i la força a acumular i així revolucionar contínuament les [[forces productives]] (Marx, 1848). I això és així
{{cita|Si [...] la transformació dels diners en capital suposa un procés històric, que ha separat les condicions objectives del treball, que les ha autonomitzades contra els treballadors, d'altra banda, l'efecte del capital, una vegada que ell ja ha sorgit, i el seu procés, consisteixen a sotmetre tota la producció i a desenvolupar i estendre pertot arreu la separació entre treball i propietat, entre el treball i les condicions objectives del treball. Es veurà en el desenvolupament posterior com el capital aniquila el treball artesanal, a la petita propietat de la terra en la qual el propietari treballa, etc., i a si mateix en aquelles formes en què ''no'' apareix en oposició al treball, al ''petit capital'' i en les espècies intermèdies, híbrides, situades entre les maneres de producció antics (o les formes que aquests assumeixin com a resultat de la seva renovació sobre la base del capital) i la manera de producció clàssic, adequat, del capital mateix.
| |||