Juli Civilis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: revolta -> revolta, ja que el |
m Corregit: èxit -> èxit, ja que aq |
||
Línia 9:
El quarters de hivern dels romans foren atacats i es van haver de retirar de les seves fortaleses al país batau. Civilis, teòricament encara aliat romà, va fingir que reprimia la revolta amb una cohort posada al seu servei i que la resta dels soldats romans havien de romandre tranquils als seus quarters. Després d'això Civilis es va posar obertament al costat del rebels i al capdavant del canninefats, frisis i bataus, es va enfrontar als romans a la vora del Rin; en mig de la batalla una cohort formada per tungris va desertar cap al costat de Civilis i va decidir la batalla; la flota, molts dels tripulants de la qual eren bataus, fou controlada per aquestos i portada al costat germànic de la frontera.
Civilis va enviar missatgers a la Gàl·lia i Germania per urgir a la revolta. Hordeoni Flac, governador de Germània, que inicialment havia ajudat a Civilis en la revolta, va ordenar al seu llegat [[Mummi Luperc]], d'anar contra els revoltats. Civilis li va presentar batalla. Les forces bataves de Luperc van desertar i les no bataves van fugir, i els legionaris es van haver de refugiar a [[Vetera Castra]], principal fortalesa al Rin. Mentre algunes legions de veterans formades per bataus i canninefats, que havien marxat a Itàlia per ordre de Vitel·li, es van amotinar i van tornar a Germània per unir-se a Civilis. En el seu camí van derrotar a les forces de [[Herenni Gal (llegat)|Herenni Gal]], comandant de les forces amb seu a Bonn. Així Civilis controlava ara un verdader exèrcit. Per cobrir-se políticament va declarar la seva lleialtat a Vespasià i va demanar a les legions de Vetera Castra que reconeguessin a aquest com emperador, però no va tenir èxit, ja que aquestes legions eren adictes a Vitel·li.
Als bataus es van unir els [[brúcters]] i els [[tèucters]] mentre Mummi Luperc i Numisi Ruf reforçaven les fortificacions de Vetera Castra, i foren assetjats per Civilis amb forces de terra i la flota. Hordeoni Flac va demorar les operacions perquè afavoria a Vespasià i finalment fou deposat pels soldats i el comandament va passar a [[Dil·li Vòcula]]. Les forces tribals de tot Germània no paraven d'anar al camp de Civilis i va atacar a les forces de gals a l'oest del [[Mosa]] i més lluny com els [[menapis]], per forçar el seu aixecament contra Roma, especialment els [[trevirs]] i el [[ubis]]; aquestos darrers es van mantenir fermament lleials a Roma i van patir destruccions. Vetera Castra, assetjada, fou atacada però l'atac fou rebutjat. Així es va arribar cap als final de l'any [[69]], una mica abans de la batalla de [[Cremona]] que va decidir la victòria de Vespasià sobre Vitel·li.
| |||