Josep Gomis i Martí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
m Corregit: notable -> notable, ja que s' |
||
Línia 46:
L'any [[1964]] seria nomenat alcalde pel Governador Civil com era de rigor en l'època de la Dictadura. El seu nomenament fou fruit d'una visita a Montblanc del totpoderós ministre d'Informació i Turisme [[Manuel Fraga Iribarne]], qui quedà enlluernat per aquell jove eixerit i ambiciós. Quaranta-vuit hores després prenia possessió del càrrec.
Durant les dècades dels seixanta i setanta del segle XX, Montblanc rep un impuls notable, ja que s'iniciaren projectes urbanístics que configuraren la vila: es pavimentaren els carrers del nucli històric, s'obriren les noves avingudes del primer eixample urbà, es construí la zona poliesportiva, s'impulsà un projecte per garantir el subministrament d'aigua, i, també, s'inicià la complexa tasca d'alliberar i restaurar la muralla medieval. Aquest darrer fou un camí complex i que, inicialment, va topar amb l'oposició ciutadana. Josep Gomis, acompanyat per [[Maties Solé Maseras]], qui dirigiria el procés de recuperació de la muralla, va cercar la complicitat econòmica del Ministeri de Cultura per iniciar les obres de restauració al Baluard de Santa Anna, un dels indrets de major bellesa del monument. Alhora, la política municipal d'atracció d'empreses i l'existència de l'autopista de peatge AP-2 transformaren el municipi i el convertiren en un nucli, bàsicament, industrial, capgirant la secular despoblació de la vila i, àdhuc, de la comarca. Montblanc passà d’ésser un centre comercial d'una comarca rural en regressió a esdevenir un municipi amb un pes industrial notable.
Amb l'arribada de la [[Democràcia]], Gomis, de tradició carlista i catalanista, entrà a Convergència l'any 1975 de la mà de [[Miquel Roca i Junyent]], qui en aquell temps era advocat del consell d'administració de l'empresa montblanquina Puntèxtil i de la qual en Gomis n'era gerent. L'any 1979, per les primeres eleccions municipals, la personalitat històrica de Josep Gomis obté, com a cap de llista de Convergència i Unió, el clamorós favor dels votants escombrant amb el 58% dels vots, els quals li atorgaven la majoria absoluta dins del consistori amb vuit regidors. Èxit aclaparador que repetirà quatre anys després, amb nou dels tretze regidors.
| |||