Tútuix I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: més -> mes de març de 1080 Mus |
m Corregit: successori -> successori, ja que no |
||
Línia 18:
Màlik-Xah I va mirar d'aprofitar la situació per estendre el seu domini per la [[Jazira]] el [[1086]] nomenant caps turcmans lleials pel govern d'algunes ciutats (1086/1087): [[Ak Sunkur al-Hadjib]] a Alep, [[Yaghibasan]] a Antakya, i Bozan o Buzan a [[Edessa]]. Aquestos emirs, d'acord amb Tutush, van reforçar el poder seljúcida a Síria fins a [[Homs]] però es van aturar davant [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Tir]]. En aquesta darrera el senyor local, Djalal al-Mulk Ali, dels [[Banu Ammar]], es va poder mantenir fent aliança amb Ak Sunkur al-Hadjib.
La mort de [[Màlik-Xah I]] el 1092 va iniciar un conflicte successori, ja que no hi havia normes per l'herència. Tutush va considerar que com a degà dels prínceps seljúcides li pertocava la successió com a gran sultà per damunt del fill del difunt, [[Barkyaruk]] i el seu germà [[Mahmud ibn Màlik-Xah]]. Aprofitant el conflicte entre aquestos dos, Tutush es va apoderar de la Síria del nord i les terres de la Jazira fins a [[Mossul]]. El 1093 es va apoderar de l'[[Iraq Arabí]] i es va fer proclamar sultà a [[Bagdad]]; però Ak Sunkur i Bozan, que temien el creixent poder de Tutush, es van aliar a l'amir [[Kirbogha]] que donava suport a Barkyaruk. Kirbogha va anar en ajut dels dos emirs però els dos rebels i l'amir de Barkyaruk foren derrotats (Ak Sunkur va ser capturat i executat a la batalla i Bozan fou capturat i executat poc després; Kirbogha fou fet presoner) a la batalla de Tall al-Sultan al sud d'[[Alep]] i Tutush va emergir guanyador en aquesta lluita i va entrar triomfant a Alep (meitat del 1094).
Eufòric pel seu èxit va envair tot seguit l'altiplà iranià cap a [[Hamadan]] forçant a Barkyaruk a retirar-se cap a [[Isfahan]], però fou oposat amb força pels emirs de Pèrsia occidental, tots desconfiats de la creació de noves clienteles, que van reunir un exèrcit que es diu comptava amb 30.000 homes, i Tutush va morir en batalla a Dashilwa prop de [[Rayy]] no gaire després ([[26 de febrer]] de [[1095]]). Les restes del seu exèrcit van fugir cap a Síria on el fill de Tutush, [[Ridwan ibn Tutush]], va pactar amb Barkyaruk (es va reconèixer vassall, va alliberar a Kirbogha i altres concessions) i va conservar el poder a Alep, mentre el seu germà [[Duqaq]] era proclamat a Damasc.
| |||