Adagio en sol menor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza plantilles de referències
Format referències
Línia 5:
 
==Història==
L'Adagio de Giazotto (obra per a [[orquestra]] de [[instruments de corda|cordes]] i [[orgue]] en sol menor), compost el [[1945]], va ser publicat per primera vegada el [[1958]] per l'editorial [[Casa Ricordi]]. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una [[sonata a trio]] de [[Tomaso Albinoni]] presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de [[Dresden]] després dels [[bombardeig de Dresden|bombardejos de la ciutat]] esdevinguts en la [[Segona Guerra Mundial]], però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments; per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures.<ref> Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especialista Marina Lang), 24 setembre 1990 , reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, Adagio à la Albinoni , Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22. </ref>
 
El tema d'aquest Adagio ostenta similituds amb el principi del tema de l'Adagio sostenuto del primer Trio, opus 33, per piano, violí i violoncel de [[Louise Farrenc]], datat el 1841.
 
== Interpretacions contemporànies i ús en la cultura popular ==
{{FR|data=gener de 2014}}
L'Adagio, sovint identificat per la seva fama com a "Adagio d'Albinoni", ha estat transcrit a altres instruments i emprat en la cultura popular, per exemple com a música de fons en pel·lícules, programes de televisió i anuncis publicitaris.
 
El primer autor de les lletres d'aquest conegudíssim Adagio, va ser l'espanyol [[Camilo Sesto]], el 1985 en el seu àlbum ''Tuyo'', que va incloure el tema ''Mientras mi alma sienta'', amb la música de l'adagio en sol menor i la seva pròpia lletra, dedicant així amb aquesta composició el tema al seu pare ja mort. [[Sarah Brightman]] va fer una versió, ''Anytime, anywhere'' en el seu disc ''Eden'' el 1998. La primera cantant en posar lletra (i en anglès) al tema "Adagio" d'Albinoni, va ser la cantant britànica [[Annie Haslam]] {{CC|data=gener de 2014}} del grup de rock simfònic [[Renaissance]] la cançó "Cold is Being" de l'àlbum Turn of the Cards de 1974 té música d'aquesta obra pseudo-barroca. Posteriorment l'artista belga [[Lara Fabian]] a l'àlbum Lara Fabian el [[2000]] va compondre una altra lletra per al seu adagi. La cantant espanyola [[Rosa López]] va ser la primera en cantar el tema en traducció de l'anglès al castellà ''Absència'' al popular reality de [[Operación Triunfo 2001]], tornant-lo a gravar en el seu segon àlbum [[Ahora (àlbum)|Ahora ]] [[2003]]. En l'àlbum [[An American Prayer]] de la banda americana de rock [[The Doors]], [[Jim Morrison]] recita una poesia que sembla ser un arranjament musical de l'Adagio d'Albinoni interpretat en la cançó ''The severed garden'' {{CC|data=gener de 2014}}. L'obra de [[Yngwie Malmsteen]] Icarus Dream Suite Op 4 s'inspira i basa en la seva majoria en aquesta obra. El trio britànic [[Above & Beyond]] sota l'àlies (inspirat en la pel·lícula) Rollerball es basa en el tema líric de l'adagi en la seva cançó ''Albinoni''. L'obra ha estat també emprada per [[DJ Tiesto]] en la cançó ''Athena'' de l'àlbum [[Parade of the Athletes]] , que va ser tocada en viu durant els Jocs Olímpics d'Atenes el 2004. [[Il Divo]] Adagio The promise (2008). També el grup anglès Muse va tocar en nombroses ocasions durant la seva gira de 2010-2011 una versió del Adagio com a introducció al tema ''Resistance'' del seu últim àlbum, utilitzant una guitarra elèctrica de doble mànec. El primera guitarra de la banda mexicana [[Maná (banda)|Maná]], [[Sergio Vallín]] en la seva gira 2011-2012 i presentació del nou treball [[Drama i llum]] interpreta l'Adagio com un sol de guitarra a l'escenari.
 
== Ús en el cinema ==