Adagio en sol menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza plantilles de referències |
Format referències |
||
Línia 5:
==Història==
L'Adagio de Giazotto (obra per a [[orquestra]] de [[instruments de corda|cordes]] i [[orgue]] en sol menor), compost el [[1945]], va ser publicat per primera vegada el [[1958]] per l'editorial [[Casa Ricordi]]. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una [[sonata a trio]] de [[Tomaso Albinoni]] presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de [[Dresden]] després dels [[bombardeig de Dresden|bombardejos de la ciutat]] esdevinguts en la [[Segona Guerra Mundial]], però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments; per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures.<ref> Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especialista Marina Lang), 24 setembre 1990
El tema d'aquest Adagio ostenta similituds amb el principi del tema de l'Adagio sostenuto del primer Trio, opus 33, per piano, violí i violoncel de [[Louise Farrenc]], datat el 1841.
== Interpretacions contemporànies i ús en la cultura popular ==
{{FR|data=gener de 2014}}
L'Adagio, sovint identificat per la seva fama com a "Adagio d'Albinoni", ha estat transcrit a altres instruments i emprat en la cultura popular, per exemple com a música de fons en pel·lícules, programes de televisió i anuncis publicitaris.
El primer autor de les lletres d'aquest conegudíssim Adagio, va ser l'espanyol [[Camilo Sesto]], el 1985 en el seu àlbum ''Tuyo'', que va incloure el tema ''Mientras mi alma sienta'', amb la música de l'adagio en sol menor i la seva pròpia lletra, dedicant així amb aquesta composició el tema al seu pare ja mort. [[Sarah Brightman]] va fer una versió, ''Anytime, anywhere'' en el seu disc ''Eden'' el 1998. La primera cantant en posar lletra (i en anglès) al tema "Adagio" d'Albinoni, va ser la cantant britànica [[Annie Haslam]] {{CC|data=gener de 2014}} del grup de rock simfònic [[Renaissance]] la cançó "Cold is Being" de l'àlbum Turn of the Cards de 1974 té música d'aquesta obra pseudo-barroca. Posteriorment l'artista belga [[Lara Fabian]] a l'àlbum Lara Fabian el [[2000]] va compondre una altra lletra per al seu adagi. La cantant espanyola [[Rosa López]] va ser la primera en cantar el tema en traducció de l'anglès al castellà ''Absència'' al popular reality de [[Operación Triunfo 2001]], tornant-lo a gravar en el seu segon àlbum [[Ahora (àlbum)|Ahora ]] [[2003]]. En l'àlbum [[An American Prayer]] de la banda americana de rock [[The Doors]], [[Jim Morrison]] recita una poesia que sembla ser un arranjament musical de l'Adagio d'Albinoni interpretat en la cançó ''The severed garden'' {{CC|data=gener de 2014}}. L'obra de [[Yngwie Malmsteen]] Icarus Dream Suite Op 4 s'inspira i basa en la seva majoria en aquesta obra. El trio britànic [[Above & Beyond]] sota l'àlies (inspirat en la pel·lícula) Rollerball es basa en el tema líric de l'adagi en la seva cançó ''Albinoni''. L'obra ha estat també emprada per [[DJ Tiesto]] en la cançó ''Athena'' de l'àlbum [[Parade of the Athletes]] , que va ser tocada en viu durant els Jocs Olímpics d'Atenes el 2004. [[Il Divo]] Adagio The promise (2008). També el grup anglès Muse va tocar en nombroses ocasions durant la seva gira de 2010-2011 una versió del Adagio com a introducció al tema ''Resistance'' del seu últim àlbum, utilitzant una guitarra elèctrica de doble mànec. El primera guitarra de la banda mexicana [[Maná (banda)|Maná]], [[Sergio Vallín]] en la seva gira 2011-2012 i presentació del nou treball [[Drama i llum]] interpreta l'Adagio com un sol de guitarra a l'escenari.
== Ús en el cinema ==
|