Àhmad al-Mansur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el objectiu -> l'objectiu
m Corregit: atacar al exèrcit enemi -> atacar l'exèrcit enemi
Línia 24:
[[Fitxer:WestAfrica1625.png|left|thumb|300px|Situació geopolítica de l'oest d'Àfrica després de la invasió marroquina]]
 
Amb els diners obtinguts del rescat dels presoners a la batalla de [[Wadi l-Makhazin]] va constituir una guàrdia pretoriana organitzada a la turca i dirigida per oficials moriscs. La segona meitat del 1581 els va dirigir contra els oasis de [[Tuat]] o [[Tuwat]] ([[Touat]]) i [[Tigurarin]], territoris que eren independents de fet i no obeïen al sultà ni a cap altre poder. L'expedició fou dirigida per Ahmad ibn Barka i Ahmad ibn Haddad al-Ghamri al-Maaqili que van sortir de Marràqueix; l'objectiu estava a 70 dies de marxa. Arribats van demanar la submissió però al negar-se van atacar al l'exèrcit enemic que fou derrotat en una sola batalla. La victòria va causar gran joia a al-Mansur que ara podria conquerir la [[regió del Sudan]], veí d'aquestos territoris com li aconsellava el seu estat major. Aquest havia de ser el fet més rellevant del seu regnat, que li va valer el ''lakab'' d'al-Dhahabi (l'àuric).
 
Com que a l'edat del jurament de l'hereu al-Mamun (1579 i 1581) els germans petits d'aquest encara no havien arribat a la pubertat, el sultà va fer repetir el jurament el [[2 de novembre]] de [[1584]] en presència de tots els germans excepte [[Zaydan ibn Ahmad]], al que el pare va ordenar no ser-hi. Llavors va donar governs als seus fills grans: [[Abu Faris Abd Allah ibn Ahmad |Abu Faris]] el Sus; Abu l-Hasan Ali va rebre Meknès; i Zaydan el govern de Tadela; un temps després els llocs de Abu l-Hasan i Zaydan foren permutats, combinació que va restar definitiva.