Districte d'Etawah: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: temps -> temps, ja que Sh
m Corregit: sellar al emperador d'apr -> sellar a l'emperador d'apr
Línia 35:
Al final d'aquesta època es van formar alguns estats destinats a esdevenir independents destacant el de Muhammad Khan Ghazanfar Jang, Bangash Nawab de [[Farrukhabad]] que sembla que cap al final de la seva vida governada a Etawah on el [[1741]] el va substituir Raja Adhiraj Jai Singh Sawai que no se sap fins quan va governar encara que sembla que el territori era dependent de Kaim Khan el fill i successor de Muhammad Khan a Farrukhabad, que hauria estat el sobirà almenys fins a la seva mort el [[1748]]. En aquest any ([[11 de març]]) Saadat Khan, el wazir de l'emperador Muhammad Shah i governador d'[[Oudh]], fou cridat a Delhi i substituït pel seu nebot Safdar Jang. Vers el [[14 d'abril]] de [[1748]] l'emperador Muhammad Shah va morir i Safdar Jang va proclamar emperador a Ahmad Shah i va obtenir per a si mateix el títol de wazir. Inicialment va incitar a Kaim Khan de Farrukhabad a atacar als [[rohilles]]; Kaim Khan va marxar amb un exèrcit contra aquestos i va lliurar una desastrosa batalla a [[Kadirganj]] (districte de Budaun) el [[22 de novembre]] de [[1748]]; Kaim Khan fou derrotat i mort i els rohilles es va apoderar d'una part del territori de Kaim Khan, el situat al nord del [[Ganges]].
 
Safdar Jang coneguda la derrota va aconsellar ala l'emperador d'aprofitar l'ocasió per desfer-se dels Nawabs Bangash de Farrukhabad. L'emperador el va escoltar i va reunir forces que van avançar cap a Koil mentre Safdar Khan anava en la mateixa direcció amb les seves pròpies forces. Safdar Jang tenia al seu servei un bakhsi o diwan del clan Saksena Kayasth de les famílies Chakwa i Parasna, de nom Nawal Rai, la nissaga del qual eren ''qanuqos'' hereditaris de la pargana d'Etawah, i que havia servit a Ratan Chand Bania, el diwan d'Abdulla Khan i d'Husain Ali, vers [[1720]], i havia arribat per mèrits a subgovernador de les subas d'Oudh i d'[[Allahabad]]. Safdar Jang va ordenar a Nawal Rai sortir de [[Luckbow]] per reunir-se amb ell i el [[15 de desembre]] de [[1749]] Nawal Rai creuava el Ganges amb una poderosa força; els afganesos de Farrukhabad li van presentar batalla però finalment aquestos van fer submissió per decisió de Bibi Sahiba, la mare del nawab Kaim Khan, que va acceptar pagar un fort tribut. Nawal Rai per orde de Safdar Jang va ocupar el territoris dels nawabs Bangash i va establir el seu contingent a Kanauj.
 
Les opressions del subordinats de Nawal Rai van fer revoltar els afganesos, que van proclamar a Ahmad Khan, germà de Kaim Khan, que vivia retirat. Quan Nawal Rai se'n va assabentar va avançar cap a Khudaganj, a uns 25 kms al sud-est de Farrukhabad, amb un fort exèrcit i al mateix temps demanava reforços a Delhi. Ahmad Khan el va atacar a Khudaganj el [[1 d'agost]] de [[1750]], i fou derrotat i mort. El nawab wazir Safar Jang, va conèixer la derrota quan era a [[Mathura]] i va avançar amb les seves forces donant ordes al seu fill Djalal al-Din Haider (després conegut com a Shuja al-Dawla) que era governador d'Allahabad, de matar a cinc hostatges afganesos entregats per Bibi Sahiba el [[1748]], orde que fou complida. El wazir es va aturar un mes a Marahra i després va avançar i es va fer fort a Ram Chhatauni a uns 3 kms a l'oest de Patiali al Ganges. Aquí el [[13 de setembre]] de [[1750]] fou atacat i derrotat per Ahmad Khan; Safdar va quedar ferit però va poder fugir encara que va caure en desgràcia a Delhi i es va iniciar una conspiració per privar-lo dels seus dominis a Oudh. Ahmad Khan, mercès als bons oficis de Ghazi al-Din Firoz Jang, va rebre un ''khilat'' de l'emperador i un decret que el restaurava en tot el territori de la seva família del que havia estat privat el [[1748]]. Ahmad Khan es va sentir prou fort per atacat el fot d'Allahabad que va assetjar.