Sèrie B (cinema): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ents que son (els efe -> ents que són (els efe
Línia 4:
Les primeres pel·licules de sèrie B, tal com s'entén el terme actualment, van aparèixer durant la dècada dels 50 i solien ser sèries de films on el mateix [[actor]] representava el mateix personatge en cada un d'ells. Aquestes produccions solien ser de curta durada (gairebé sempre de menys de 90 minuts).
 
Els films de sèrie B van ser una resposta dels estudis de [[Hollywood]] davant la gran davallada d'audiència que va tenir lloc a [[Estats Units]] a finals dels anys 20, provocada pel [[crac del 29]]. En aquell temps, la indústria cinematogràfica nord-americana de Hollywood ja s'havia especialitzat molt, doncs havien aparegut una sèrie de sistemes (sistema d'estudis, sistema d'estrelles) i [[gènere cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]] que la definien. L'aparició del so a les grans pantalles va provocar grans canvis a la indústria cinematogràfica, ja que els actors no havien de compensar la falta de diàleg amb la seva actuació i va ser la fi de moltes estrelles del [[cinema mut]]. A més, va comportar el control total del mercat del cinema per part de les anomenades productores ''majors'': [[Warner Bros]], [[Paramount]], [[Metro Goldwyn MeyerMayer]], [[RKO]], [[20th Century Fox]]. Algunes productores menors, però, també distribuïen pel·lícules independents, com és el cas de [[United Artists]], que treballava amb cinema europeu.
 
==Sistema d'estudis i classe B ==