Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache: diferència entre les revisions

Una llengua pot ser una '''llengua abstand''' sense ser una ''' llengua Ausbau'''. Això passa sovint amb llengues minoritàries usades en grans nacions estats, on la llengua minoritària s'usa només en privat i totes les funcions oficials es realitzen en la llengua majoritària, seria el cas anteriorment mencionat del l'eusquera a [[França]]. Per altra banda, una llengua pot ser '''ausbau''' inclús quan presenta relativament poc ''abstand'' dels seus veïns. Un exemple són les llengües escandinaves [[danès]], [[suec]] i [[noruec]], que són mútuament intel·ligibles a un gran nivell no obstant constitueixen tres llengües separades en criteri '''ausbau'''. El concepte d''''ausbau''' és particularment important en casos on la varietat local parlada a través d'una àmplia regió forma un continu dialectal. En aquests casos, la qüestió d'on acaba una llengua i on comença l'altra és més una qüestió d''''ausbau''' que d'''abstand''. Per exemple, els dialectes [[baix alemany]]s del [[neerlandès]]] i l'[[alemany]] als dos costats de la frontera germano-neerlandesa són similars, amb les dues llengües convergint d'alguna manera; això no obstant, en el nivell de llengua estàndard '''ausbau''' l'alemany i el neerlandès constitueixen clarament dues llengües separades. En alguns casos, les '''llengües ausbau''' s'han creat a través de dialectes per tal de construir nacionalitats. Casos com el [[luxemburguès]] en relació a l'alemany, o el [[Macedoni (búlgar) |macedoni]] en relació al [[búlgar]]. Altres exemples de '''llengües ausbaus''' són el [[persa]] d'[[Iran]] i [[Afganistan]] ([[dari]]), [[serbi (llengua)|serbi]] i [[Croat (llengua) |croata]], [[neerlandès]] i [[afrikaans]], [[malai]] i [[indonesi]] i fins a cert punt l'[[hindi]] i l'[[urdú]], [[tàmil]] i [[malaiàlam]].