Carmelites descalces: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: no -> això no obstant |
|||
Línia 46:
=== Expansió a Espanya i Itàlia ===
[[Fitxer:Nun and novice discalced carmelites in Porto Alegre Brazil 20101129.jpeg|thumb|200px|left|Monja i novícia descalces de Porto Alegre (Brasil).]]
Les monges carmelites es van estendre ràpidament. Les constitucions de 1568 van ser revisades per santa Teresa i Jerónimo Gracián i aprovades al primer capítol general dels descalços de 1581, a Alcalá de Henares. A Teresa, morta en 1581, va succeir-la al davant de l'orde la seva deixeble, la [[venerable]] [[Anna de Jesús]] (1545-1621), priora a Granada. El general Nicolò Doria, però, va endurir la seva actitud envers els descalços, restringint algunes concessions. Mentrestant, Anna de Jesús va presentar les constitucions de Santa Teresa, ja revisades al capítol general de 1581, a la [[Santa Seu]] per a la seva aprovació. S'hi introduïren algunes modificacions. Doria, això no obstant, no volia que la branca femenina de l'orde creixés i no féu res en aquest sentit. Encara amb això, entre 1581 i 1593 van fundar-se quinze cases noves. Quan es van separar de l'orde carmelità, en 1593, hi havia més de 600 monges, en comunitats autònomes, dirigides pels superiors de la província carmelita descalça masculina.
Els seus successors, però, corregiren això, però mantingueren la prohibició de fer fundacions fora d'Espanya i els territoris hispànics. Mentrestant, s'havien fundat un convent de monges a [[Gènova]] i se n'havia previst un a [[Roma]], on un grup de dames havia format una comunitat sota la regla teresiana i la direcció dels [[oratorians]]. La [[beat]]ificació i [[canonització]] de [[Teresa de Jesús]] en 1614 i 1622 va estimular la fundació de noves cases. Mentre que alguns es posaven sota la jurisdicció de l'orde, altres es posaven sota la del bisbe local: aquesta segona opció va ser la més seguida a partir del final del segle XVIII.
| |||