|
[[Yuan Shikai]] (esquerra) i [[Sun Yat-sen]] (dreta) amb banderes que representen a la república primerenca. Un dibuix que representa dos lleons que miren cap amunt davant de dues banderes. La bandera de l'esquerra, que segueix vigent, és de color vermell i blau amb un sol blanc, mentre que la de la dreta és de cinc franges verticals (negre, blanc, blau, groc i vermell), que representen les "[[cinc races sota una unió]]".]]
El 1911, després de més de dos mil anys de domini imperial, s'establia una república a la [[Xina]] i la monarquia fou derrocada per un grup de revolucionaris. La república fou fundada sota el lema "[[Cinc races sota una unió]]", que simbolitzava la multiplicitat d'[[ètnies de la Xina]]. La [[Dinastia Qin]], que havia experimentat només un segle d'inestabilitat, patí tant de la rebel·lió interna com de l'[[imperialisme]] estranger. <ref name="depstate-chineserev">{{cite web|url=http://www.state.gov/r/pa/ho/time/ip/88116.htm|title=The Chinese Revolution of 1911|publisher=US Department of State|accessdate= }}{{dead link|data=novembre de 2013|date=August 2010}}</ref> Els principis neoconfucianistes que, en aquells temps, havien sostingut el sistema dinàstic ara eren qüestionats.<ref>{{ref-llibre |cognom=Trocki|nom=Carl A. |títol=Opium, empire and the global political economy: a study of the Asian opium trade, 1750–1950 |editorial=Routledge |any=1999 |pàgina=126 |isbn=0-415-19918-2 |url=http://books.google.com/?id=DDNvkSC26bcC&pg=PA126&lpg=PA126}}</ref> El suport de la dinastia dels [[Rebel·lió dels bòxers|bòxers]], que afirmaven tenir poders màgics, en contra de les grans potències mundials fou el seu fatal error. Les forces Qing foren derrotades i la Xina fou forçada a indemnitzar enormement a les potències estrangers, un equivalent a un milió a ser pagat en 39 anys. Desconnectat de la població i incapaç d'encarar-se amb els desafiaments de la Xina moderna, el govern Qing era en la seva agonia final. Només la manca d'un règim alternatiu prolongà la seva existència fins a [[1912]]. <ref name="Harvnb">{{Harvnb|Fenby|2009|pp=89–94}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Fairbank |coautors=Goldman |títol=China |pàgina=235 |isbn=0-690-07612-6}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom = Trocki|nom = Carl A. |títol = Opium, empire and the global political economy: a study of the Asian opium trade, 1750–1950|editorial = Routledge|any = 1999|pàgines = 126|isbn = 0-415-19918-2|url = http://books.google.com/?id=DDNvkSC26bcC&pg=PA126&lpg=PA126}}</ref><ref name="Harvnb"/><ref>{{cite web|url=http://www.state.gov/r/pa/ho/time/ip/88116.htm|title=The Chinese Revolution of 1911|publisher=US Department of State|accessdate= }}</ref><ref>{{Cite journal|url=http://www.taiwanbasic.com/edu/stanford-intro.htm|title=Introduction to Sovereignty: A Case Study of Taiwan |publisher=Stanford Program on International and Cross-Cultural Education |year=2004|accessdate= |ref=harv }}</ref>
L'establiment de la Xina Republicana es desenvolupava fora de la [[Revolta de Wuchang]] contra el Qing 10 d'octubre de 1911. Aquella data se celebra ara anualment com el [[festa nacional|dia nacional]] de la República de la Xina, també conegut com el "Dia del Doble Deu". El 29 de desembre de 1911 [[Sun Yat-sen]] era elegit president de l'assemblea de Nanking que representava disset províncies. L'1 de gener de 1912, fou inaugurada oficialment i es comprometia "enderrocar el despòtic govern Manxú, consolidar la República de la Xina i pensar en el benestar de la gent".
[[File:Sino-german cooperation.png|thumb|220px|Amb ajuda d'Alemanya, la indústria xinesa i el seu exèrcit milloraren just abans de la guerra contra el Japó ]]
Després de la mort de Sun el març de 1925, [[Chiang Kai-shek]] esdevingué al líder del KMT. El 1926, Chiang encapçalava l'[[Expedició del Nord]] a través de la Xina amb la intenció de derrotar els senyors de la guerra i unificar el país. Chiang rebia l'ajuda de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] i els [[Partit Comunista Xinès|comunistes xinesos]]; tanmateix, aviat acomiadà els seus assessors soviètics. Estava convençut, no sense motiu, que volguessin apoderar-se del KMT (coneguts com els nacionalistes) i prendre'n el control. <ref>{{Harvnb|Fenby|2009}}</ref> Chiang decidí atacar primer i purgar els comunistes , matant milers d'ells a la [[massacre de Xangai de 1927]]. Alhora, altres conflictes violents ocorrien a la Xina; al sud, on els comunistes eren en superiors en nombre, els seguidors nacionalistes eren massacrats. Aquests esdeveniments finalment conduïen a la [[guerra civil xinesa]] entre nacionalistes i comunistes. Chiang Kai-shek empenyé els comunistes a l'interior i procurava destruir-los, i establí un govern amb la capital a [[Nanquín]] el 1927.<ref name="capital-nanking">{{cite web|url=http://dict.revised.moe.edu.tw/cgi-bin/newDict/dict.sh?cond=%ABn%A8%CA%A5%AB&pieceLen=50&fld=1&cat=&serial=1&recNo=0&op=&imgFont=1|title= 南京市|publisher=Ministry of Education, ROC|work= 重編囯語辭典修訂本|quote=民國十六年，國民政府宣言定為首都，今以臺北市為我國中央政府所在地。(In the 16th Year of the Republic of China [1927], the National Government established [Nanking] as the capital. At present, Taipei is the seat of the central government.)}}</ref>
El 1928, l'exèrcit de Chiang anul·lava el [[Govern de Beiyang]] i unificava la nació sencera, com a mínim nominalment, començant l'anomenada [[dècada de Nanquín]].<ref>{{ref-llibre|títol = A History of the Chinese Communist Party 1921–1949|editorial = Taylor & Francis|pàgines = 22–23|url = http://books.google.com/?id=WVEOAAAAQAAJ&pg=PA22|cognom= Guillermaz|nom= Jacques|any = 1972}}</ref>
|
