Hussites: diferència entre les revisions

Els utraquistes continuaven seguint les doctrines de Hus; en 1462, [[Pius II]] declarà els ''Compacta'' nuls<ref>{{Ref-llibre |cognom=Giesler |nom=Johann Karl Ludwig |cognom2=Hull |nom2=John Winstanley |títol=A compendium of ecclesiastical history |volum=vol.5 |url=http://books.google.es/books?id=npwXAAAAYAAJ&pg=PA145&dq=Compacta+1462+pope&hl=ca&sa=X&ei=y_7MUpviG4WN7AartIDACA&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Compacta%201462%20pope&f=false |llengua=anglès |editorial=T. & T. Clark |data=1855 |pàgines=145 |isbn=}}</ref> i prohibí la comunió sota les dues espècies, reconeixent [[Jordi de Podebrady]] com a rei de Bohèmia només amb la condició que havia de prometre la subjecció absoluta a l'Església Romana en qüestions de fe. Podrebrady refusà, però el seu successor, [[Vladislau II de Bohèmia i Hongria]], afavorí el catolicisme i perseguí alguns clergues calixtins. El conflicte amb els utraquistes va anar creixent fins que en [[1485]], la Dieta de [[Kutná Hora]] arribà a un acord entre les dues parts que duraria trenta un anys. En 1512, la dieta decretà la igualtat de drets entre les dues religions, de manera permanent.

 

 

Sota [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic]], l'assemblea de Bohèmia promulgà la '''Confessio Bohemica''', acceptada per luterans, reformats i Germans Bohemis, que constituí el començament del final del moviment hussita. Després de la [[Batalla de la Muntanya Blanca]] (8 de novembre de 1620), l'[[Església Catòlica Romana]] es reestablí amb força a Bohèmia i Moràvia, canviant-hi les condicions religioses.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Picken |nom=Stuart D. B. |títol=Stuart D. B. Picken |url=http://books.google.es/books?id=gVjh-fngqXMC&pg=PA103&dq=hussite+white+mountain+catholic&hl=ca&sa=X&ei=qPjOUrWGIOiO7AbHtICQCA&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=hussite%20white%20mountain%20catholic&f=false |llengua=anglès |editorial=Scarecrow Press |data=2011 |pàgines=103 |isbn=0810874717}}</ref> Els líders i membres de la Unitas Fratrum van haver d'escollir entre l'exili o continuar practicant la seva fe en secret. Molts, com [[Jan Amós Comenius]], marxaren a estats del nord-oest d'Europa, com els [[Països Baixos]], o a estats alemanys on podien continuar practicant-la: la comunitat establerta a [[Herrhut]] (Alemanya) donà origen en 1727 a l'[[Església Morava]]. De les comunitats que restaren, la més gran fou la de Lissa ([[Leszno]], Polònia) i alguns grups aïllats a Moràvia.