Sovint es considera que hi ha parasíntesi si el mot format pel prefix junt amb la base no existeix, ni la base amb el sufix. De forma que verbs com ''entaular'' es consideren parasintètics perquè no existeix ''entaul'' o ''entaula'', ni ''taular''. Així fou considerat per exemple a la ''Gramática catalana'' de [[Antoni Maria Badia i Margarit|Badia i Margarit]] (1962); és a dir, es distingeix un prefix ''en-'', l'arrel ''taula'' i el sufix d'infinitiu ''-ar''.
NoAixò no obstant, pot considerar-se que queden fora de la parasíntesi els processos lèxics com el pas de ''taula'' a ''entaular'', atès que el segment final d'''entaular'' es pot considerar no pas un sufix, sinó un [[morfema]] verbal (en aquest cas, la [[vocal temàtica]] i el [[morfema]] d’infinitiu),<ref>[http://www.tesisenred.net/TDX-0710108-123412 RULL MURUZÀBAL, Xavier, ''Els substantius d'acció i efecte en Català'', secció 2.1.3., Tesi de la Universitat Rovira i Virgili, ISBN 978-84-691-9863-6]</ref><ref>[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12492762033479384098213/209409_0054.pdf SIFRÉ, Manuel, ''Reflexions sobre la vocal temàtica'', Caplletra, Núm. 19, tardor de 1995, pp. 326-327]</ref> és a dir, ''en-'' un prefix verbalitzador i ''taular'' l'arrel al qual transcategoritza.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=31334&portal=0 BERNAL, Elisenda, ''Els prefixos verbalitzadors a- i en-: elements per a un diccionari morfològic digital'', 2008]</ref>
La parasíntesi també pot trobar-se amb el nom de '''circumfixació'''.<ref>[http://www.uv.es/prunonos/lin0505.pdf Els morfemes del llenguatge]</ref>
