Venera 1: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de 1 -> d'1,05 |
m Corregit: de 1 -> d'1.900 |
||
Línia 5:
El [[12 de febrer]] de [[1961]], a les 00:34:36 UT, es llençà la ''Venera 1'' amb un [[coet llançador|llançador]] ''Molnia''. En primer lloc es col·locà en una [[òrbita d'estacionament]]; a continuació, des d'aquesta [[òrbita terrestre baixa]] de 229 × 282 km, la sonda es llençà cap a Venus, en el que constitueix el primer exemple de maniobra de llançament des d'una òrbita terrestre. El coet utilitzat en aquesta darrera maniobra, anomenat 11D33, fou el primer coet de cicle de combustió multietapa i el primer coet d'acceleració (que permet la ignició dels coets de combustible líquid en condicions d'ingravidesa, problemàtic a causa de l'espai mort que roman en els tancs de combustible).
Posteriorment es van realitzar tres connexions de [[telemesura]] amb èxit, recollint dades sobre el [[vent solar]] i els [[raigs còsmics]] a prop de la Terra, en travessar la [[magnetopausa]] terrestre i a una distància
La ''Venera 1'' representà un important pas endavant en el disseny de vehicles espacials, pionera en l'ús de diversos mecanismes i maniobres astronàutiques; es pot dir que fou la primera sonda moderna, després de les sondes enviades per soviètics i estatunidencs cap a la [[Lluna]], de concepció més antiga. A més de ser estrictament la primera sonda interplanetària, fou la primera en demostrar la factibilitat d'un llançament des d'una [[òrbita terrestre baixa]]; també fou la primera sonda capaç de realitzar correccions durant el viatge, amb una estabilització de tres eixos i prenent com a referència el [[Sol]] i [[Canopus]]. Si hagués arribat a Venus correctament, hagués entrat en un altre mode d'estabilització per tres eixos, prenent com a referència el Sol i la Terra, utilitzant per primera vegada una [[antena parabòlica]] per retransmetre dades.
| |||