Khujand: diferència entre les revisions

== Història ==

[[Fitxer:Historical_Museum_of_Sughd.jpg|thumb|Museu Històric de Sughd, a Khujand]]

 

Al començar l'edat mitjana la ciutat apareix enmig dels districtes d'[[Ilaq]] i d'[[Usruixana]], sense que es pugui determinar a quin dels dos pertanyia, ja que se l'esmenta a vegades a l'un i a vegades a l'altra; els seus fets en general van estar més lligats a la vall de Fergana, situada a l'est. Quan els àrabs hi van arribar al segle VIII Khudjand tenia una dinastia local de ''maliks'' que depenia dels ''maliks'' o prínceps de Fergana. Els àrabs la van ocupar el 722 quan Sad ibn Amr al-Harashi la va atacar en persecució dels sogdians hostils que s'hi havien refugiat; el conqueridor va massacrar als habitants. No se sap si la van conservar però si fou així la van perdre al cap de poc temps a mans de la dinastia local sogdiana que tenia el suport de Su-lu el kaghan dels [[Turcs Occidentals]] (Bilghe Khan? 716-734). Al començament del segle IX la població de Khudjand, Ushrusana, [[Caghaniyan]], [[Ferganà]] i altres llocs es va unir a la revolta de [[Rafi ibn al-Layth]] (806-809). De la dinastia local no se'n torna a parlar. Al segle X la ciutat tenia una ciutadella (''kuhandis'') i una vila interior (''madina'') amb un suburbi (''rabad'') on residia el senyor local anomenat ''dar al-imara''. El districte s'estenia al sud cap a [[Washgird]] i [[Caghaniyan]] fins a les muntanyes Buttaman i separava els cursos superiors del Sirdarià i l'[[Oxus]]. Al districte hi havia un altra població de certa importància, Kand o Kand-i Badjham (Kand de les Ametlles, per que es produïa aquest fruit sec) que seria la moderna Kan-i Badam a uns 60 km a l'est de Khudjand. Aquesta època va veure el naixement d'alguns ulemes famosos, entre els quals [[Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi]], astrònom i matemàtic.