Taha Hussein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: reaci -> refractari |
m Corregit: la Acadèmia -> l'Acadèmia de |
||
Línia 18:
'''Taha Hussein''' ({{lang-ar|طه حسين}}) (Magaga, Menia, [[Egipte]], 14 de novembre de [[1889]] - [[28 d'octubre]] de [[1973]]) fou un [[escriptor]] [[Egipte|egipci]].
Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és “El degà de la literatura àrab” o “Qahir al- Zalam” (en català: el conquistador de la foscor). Va néixer a Magaga, Menia. Degut a que eren molts germans, ell no va gaudir de la atencio suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i de inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d’un [[tracoma]] mal curat, tot i això va seguir amb els seus estudis i va anar a la Universitat al- Azhar de El Cairo, on va estudiar Religió i Literatura. Posteriorment va anar a la Universitat Egípcia (quan a Al-Azhar es van negar a entregar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant en obtenir un doctorat. Més tard va continuar els seus estudis a la Sorbona a Paris, on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i [[filosofia]], i allà també va aconseguir un doctorat. A França va conèixer la que seria la seva dona. Va tornar a Egipte el [[1918]] i va fer de professor d’[[història antiga]] i de [[literatura clàssica]] i a més va fer publicacions sobre la poesia preislàmica, on expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, el que li va comportar crítiques i rebuig, per els quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d’aquest moment es dedicà al [[periodisme]] i amb l’arribada al poder de Wafd recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment va ser anomenat rector de la Universitat del Cairo, membre de
La seva obra se centra en analitzar la Literatura àrab, la història de l'islam, encara que també va escriure sobre aspectes socials i politics. Entre altres coses, també va traduïr a l'àrab diverses obres de la literatura occidental europea. Al [[1973]], va rebre el Premi de Drets Humans otorgat per l'[[ONU]] com a reconeixament a les persones i organitzacions que haguessin realitzat aportacions significatives a “la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals”. A més a més, va ser guardonat per les més importants institucions àrabs i internacionals.
|