Cèfal (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va tractat de convèn -> va tractar de convèn |
m Corregit: l'infal -> la infal·lible |
||
Línia 19:
Però la decebuda Eos no perdonaria que Cèfal l'hagués abandonada, i el maleí eternament, poc abans que comencés a cercar un nou amor. Aquesta maledicció es materialitzà a través d'Àrtemis, a qui no havia agradat gens que els seus regals fossin objecte d'un tràfic tan immoral. La deessa féu que Procris sentís encara gels d'Eos, i sospités que el seu home abandonés el jaç sempre abans que sortís el sol.
Cèfal estava un dia assegut sota un arbre, esgotat després d'haver caçat, i cantava un himne al vent. Un passejant casual el sentí i pensà que cortejava una amant. Procris va saber-ho i l'endemà va cercar-lo. Com que cantava el mateix himne, pensà que el cantava a la seva antiga amant, Eos, i no va poder deixar de bellugar-se rere l'amagatall. Cèfal, sentint l'agitació dels arbustos i creient que el soroll era d'un animal, llançà
Allà va ajudar Amfitrió de Micenes en una guerra contra els tafis i els telebeus i fou recompensat amb l'illa de Samos, que des d'aleshores ençà fou coneguda com a Cefalònia. També va cedir al suposat pare d'[[Hèracles]] el gos infal·lible, perquè poguessin matar la guineu teumèsia, que aterria la zona. Aquesta bèstia no podia ser atrapada per designi dels déus, i quan Amfitrió li llançà Laelaps es plantejà un dilema a l'Olimp. Finalment Zeus va resoldre la situació convertint tots dos animals en roques.
|