Revisió del 05:12, 3 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: desgracies -> desgràcies ← Edició anterior		Revisió del 17:55, 22 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: es -> és degut Edició següent →
Línia 30: A més va compondre l'escena dramàtica ''Madeleine du désert'', els cors a 4 veus ''Himne du Rhin; Les buveurs, Chant du paisans, Les assiégés'', etc.Finalment, col·laborà en la ''Revue Française, La Presse, Moniteur'', etc. i publicà un volum titulat ''Notes de musique'', (París, [[1875]]). == Anàlisi tècnic == Reyer desconegué l'estil simfònic; no va compondre res per a orquestra. Això esés degut probablement a la deficiència de la seva educació musical, que no li va permetre familiaritzar-se amb els procediments tècnics d'aquell gènere de música. Malgrat tot no es pot negar que Reyer fou un dels compositors més originals i interessants del [[segle XIX]], a pesar de les seves imperfeccions força freqüents de les seves obres, d'una [[harmonia]] no gaire pura a voltes ni variada, i l'orquestra no sembla massa curosa i amb l'esmerç i elegància d'altres compositors. No obstant això, diuen els crítics, aquests defectes resten reeixits amb escreix per la sinceritat del pensament. La frase melòdica, d'una extrema puresa de forma, és sempre original. En les seves òperes Reyer procurà no apartar-se del classicisme de [[Gluck]] i de [[Weber]], i en aquest sentit bé pot classificar-se en Reyer entre els deixebles de Berlioz, del qual en fou un gran admirador, sense que desdenyes gens ni mica a [[Wagner]], l'estil del qual acceptà diverses vegades en els seus drames lírics.

Ernest Reyer: diferència entre les revisions