Humor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: diferent -> diferent, ja que l'
m Corregit: es deu a que -> es deu al fet que
Línia 8:
[[Fitxer:Darwin ape.jpg|thumb|right|150px|[[Caricatura]] de Darwin]]
 
També hi ha variacions culturals del [[sentit de l'humor]], que pot fer que el que és divertit en un lloc no tingui gràcia en un altre. Això es deu aal fet que en l'humor conta molt el context, els ''a priori''. L'humor negre es recolza en elements tristos o desagradables que, per a fer-los més suportables, els transforma i degrada en irrisió (l'humor jueu i el britànic, per exemple, són sovint negres: una obra de [[Thomas de Quincey]] es titula ''De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts'' i una altra, ''A Modest Proposal'' (1729), "Una modesta proposició" de [[Jonathan Swift]], tracta ni més ni menys que d'aprofitar els nens petits i utilitzar-los d'aliment. Riure en aquest cas és forçat i amarg. No obstant això, en el món modern on és general l'ús de mitjans de comunicació de masses, les fronteres desapareixen i, per exemple, per a [[Paul Reboux]] (''À la manière de…''), l'humor consisteix simplement en no donar importància a les coses greus, i donar-n'hi massa a les coses lleugeres. Un exemple típic del que és seriòs i de l'enaltiment del que és vulgar seria el cinema de [[Woody Allen]]. D'altra banda, és important senyalar que s'ha intentat utilitzar l'humor com un instrument educatiu (d'aquí el cèlebre [[adagi]] ''castigat ridendo mores'', "corregeix els costums rient", que s'utilitza com a definició de la utilitat de la [[comèdia]] clàssica i neoclàssica).
 
Existeixen algunes tècniques específiques d'[[humor verbal]], com per exemple la [[ironia]], el [[sarcasme]], la [[hipèrbole]], l'[[anticlímax]] ("Déu ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut", Woody Allen), l'[[misteri|enigma]] o definició incompleta o el·líptica, l'[[antítesi]], l'[[oxímoron]], l'atenuació o [[litotes]], l'[[al·lusió]], el [[non sequitur]], la [[sil·lepsi]], el [[joc de paraules]], la [[sàtira]], la [[paròdia]] o la [[paradoxa]]. I d'altres no verbals, referents a una [[retòrica]] paral·lela que juga amb els gestos, postures, caigudes, relliscades, etc. que s'acostumen a denominar [[humorisme de situació]]. Es pot, per una altra banda, establir una altra taxonomia: