Varna (hinduisme): diferència entre les revisions

Hi ha una història del Chandogya [[Upanixad|Upanishad]] (4.4.1-5) parla d'un noi, de nom ''Satyakama'', que volia presentar-se davant d'un guru per rebre instrucció espiritual, però no coneixia el seu [[gotra]] o llinatge familiar, el qual es generalment requerit abans de poder ser iniciat en la tradició [[vedisme|vèdica]]. Quan el guru li va preguntar pel seu llinatge, Satyakama li va dir la veritat, que no coneixia el seu llinatge i que li havien ensenyat a referir-se a si mateix com ''Satyakama Jabala'' o en altres paraules, Satyakama fill de Jabala (la seva mare). El guru va quedar impressionat amb la seva honestedat i concloure que, malgrat que no coneixia el gotra del noi, Satyakama era un braman i, per tant, podia rebre la iniciació.<ref>{{en}} http://www.swamij.com/upanishad-chandogya.htm</ref> Alguns pensadors moderns hindús defensen que aquesta història menysprea la importància de l'herència en favor de la vàlua personal, donat que Satyakama havia estat acceptat com a braman malgrat no haver cap prova d'haver-ne heretat aquest estatus. Malgrat això, els filòsofs tradicionals com ''Sri Sankaracharya'' defensen el punt de vista de què el fet de dir la veritat era considerat pel guru com una prova del llinatge de braman del noi, el qual, juntament amb el fet que el guru li demanés el seu llinatge al noi, implica que l'herència era un prerequisit per iniciar-se com a braman.

 

 

Molts savis i ioguis (practicants avançats de ioga ) hindús, al llarg dels segles, han opinat freqüentment sobre l'herència de l'estatus social. ''Shri Chaitanya Mahaprabhu'' (segle XV), un poderós ''bhakti'' (corrent religiós de l'hinduisme) de [[Krixna]], també va denunciar l'herència de l'estatus social. Va distribuir el [[Mantra Hare Krixna|mantra Hare Krixna]] per tota l'Índia, proclamant que era el Veritable camí cap al [[Mokxa (hinduisme)|mokxa]].