Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al -> en enviudar |
m Corregit: es -> és possible |
||
Línia 7:
Bosó II apareix en una carta del [[1076]]. Es va casar vers 1075 amb Alienor de Thouars (filla d'Aimery IV [[vescomtat de Thouars|vescomte de Thouars]]) i va tenir cinc fills dels quals Aimery I (+ abans de [[1144]]) el va succeir; es va casar el 1109 amb Malberga o Amauberga (anomenada Dangarosa) de l'Isle Bouchard, que el va abandonar per anar a viure amb Guillem VII (IX) de [[comtat de Poitou|Poitou]], cosa que va costar a aquest ser excomunicat. Segons [[Orderic Vitalis]], la comtessa Hildegarda de Poitou va aconseguir la reunió d'un sínode a [[Reims]] l'octubre del 1119 per orde del papa [[Calixte II]]. Aimery i la seva dona van tenir cinc fills dels qual el gram Hug II (+ abans del 1176) fou el successor.
Hug II es va casar en primeres noces amb Aenor i en segones amb Alix d'Alençon senyora de Montgomery i de Sonnois, filla de Joan I d'Alençon (que després es va casar amb Robert Malet, senyor de Graville) i de la primera dona va tenir quatre fills; el gran Aimery va morir abans que el pare (vers 1170) i el successor fou el segon Guillem que va morir a [[Terra Santa]], a [[Sant Joan d'Acre]], el [[1188]]. Es va casar amb Clemència Margarita de Mortemer, la qual en enviudar el [[1188]] es va casar amb Jocelí de Lezay dit de Monteiron que fou regent del vescomtat durant la minoria del jove fill de Guillem (però va morir el 1189 i Raül va tornar a la regència morint vers el 1190). Van tenir sis fills dels quals els successor fou Hug III, que va lluitar amb Artur de Bretanya al setge de Mirabeau i junt amb aquest fou fet presoner pels anglesos el [[1 d'agost]] del [[1202]] però
Hug III es va casar el [[1200]] amb Eustaquia de Mauleon, filla de Raül senyor de Mauleon (la qual vers 1212 es va casar amb Raül de Machecoul senyor de la Roche-Aymon, mort el 1214). Va deixar només una filla, Clemència (morta abans del [[13 de maig]] del [[1239]]), que era menor. L'administració del vescomtat es va confiar a Raül de Lusignan, dit d'Exoudun o Issoudun, germà uterí d'Hug de Surgères per part de la seva mare en el segon matrimoni, que era [[comtat d'Eu|comte d'Eu]], el qual va anar a la croada el [[1218]] i va morir a Melle el [[1 de maig]] de [[1219]], sent enterrat a [[Issoudun]]. Llavors Clemència fou promesa a un germà de Raül, de nom Jofré II de Lusignan. L'administració del vescomtat l'hauria exercit llavors Aimery II (+ vers 1242), fill d'Hug II (el cinquè fill tot i portar el mateix nom que el fill gran que havia mort el 1170) el qual apareix en cartes de [[1235]] (una confirmació a l'abadia de Perseigne) i [[1239]] (donació a Saint-Denis en Vaux), casat amb Agata de Dammartin (filla de Sinó de Dammartin comte d'Aumâle i Ponthieu) i van tenir un sol fill, Joan (mort abans del 1290), esmentat com a vescomte en carta del gener del [[1256]]; es va casar amb Matilde i van tenir una sola filla, Joana (+ [[16 de maig]] de [[1315]]) senyora de Lillebone.
| |||