Èter (element): diferència entre les revisions

La paraula prové del [[llatí]] ''aether'' i aquesta del [[grec]] αἰθήρ ''aithēr'', cel, «firmament», que deriva de l'arrel [[Idioma proto-indoeuropeu|indoeuropea]] ''aydh-'' 'cremar, foc' (aquesta arrel apareix en el nom d'''Aithiopia'' ([[Etiòpia]]), que significa 'regió cremada'). En les creences gregues l'èter era una substància brillant que respiraven els [[mitologia grega|déus]], en contrast amb el pesat aire que respiren els mortals. El terme apareix tant en la [[física aristotèlica]] com a l'antiga teoria [[electromagnetisme|electromagnètica]] de finals del [[segle XIX]]. Com a substància, l'èter ja era conegut en èpoques [[presocràtics]] (abans del [[segle V aC]]), com un dels cinc elements de la natura: [[terra (element)|terra]], [[aigua (element)|aigua]], [[aire (element)|aire]] i [[foc (element)|foc]], que componien el [[món sublunar]], hi havia l'èter que omplia l'univers més enllà de l'esfera terrestre. L'èter també es personificava com una deïtat primordial, [[èter (mitologia)|Èter]], fill d'[[Èreb]] i de [[Nix]].

 

[[Fitxer:120px-Dodecahedron-slowturn.gif|thumb|70px|Dodecàedre]]

Segons el sistema concebut per Plató, la matèria es dividia en àtoms amb la forma dels sòlids geomètrics regulars (que en honor seu reben el nom de [[sòlids platònics]]) que havien descobert els [[Pitàgores|Pitagòrics]]. D'aquesta manera, els àtoms de foc tindrien forma de [[tetràedre]], l'aire d'[[octàedre]], l'aigua d'[[icosàedre]], i la terra de [[cub]].