Assarhaddon: diferència entre les revisions

Des de vers el [[700 aC]] el cimmeris (''gimiru'') amb afegits de grups escites van baixar del [[Caucas]] i van començar a pressionar a la frontera assíria oriental; van arribar a la costa occidental de la [[mar Càspia]] i després al [[llac Urmia]] (terres de [[Sangibirtu]] o Sangibuti i Bari) passant cap a Uišdiš o [[Uishdish]] ([[Tabriz]]-[[Maragha]]), [[Zikirtu]], i [[Gizilbundi]]. La terra de Supria o Šupria ([[Xupria]]), entre Assíria i [[Urartu]] es va mostrar oposada a Assarhaddon al començament del seu regnat segurament per causa dels cimmeris; aquestos van arribar a [[Manna]] sovint oposada als assiris, i la població va ajudar als invasors a conquerir la fortalesa de Dur-Enlil i la de Šarruiqbi. Assarhaddon es va queixar de la manca de victòries del rei Ahšeri de Manna i la situació era greu; els cimmeris occidentals dirigits per Teuspa o Tiushpa o Teispes <ref> esmentat com un nòmada (''manda''), esés a dir un escita </ref> van ser derrotats pels assiris prop d'[[Hubusna]] ([[Eregli]]) i llavors es van desplaçar cap a Hilakku ([[Cilícia]]) i Dua ([[Tabal]], al darrere de [[Karkemish]]). Finalment l'horda oriental, manada pel cap escita Išpakaia o Ishpakai (grec Aspakos, hebreu Ashkenaz) <ref> és esmentat com un ashguzseu o sigui nadiu d'Ashguza </ref> fou derrotat i mort amb certa facilitat per forces assíries,<ref>la disciplina assíria contra el desordre de les hordes escites </ref> i els seus homes confinats al sud del [[llac Van]]. El intent del cap Kashtariti d'unir als khaldes (urartians), els habitants de Manna i els escites-cimmeris, també va fracassar per les mútues desconfiances i la pressió assíria.<ref> Kashtiariti va aconseguir el suport d'un governador assiri d'un districte mede, Mamitiarshu</ref> La resta dels cimmeris, la horda occidental, com s'ha dit, va anar a Anatòlia on va destruir el [[regne de Frígia]] (vers 676 aC). Un personatge anomenat Mugallu s'havia apoderar de parts de l'estat neohitita de [[Melid]] i s'havia aliat al rei de [[Tabal]]. La ciutat de Melid fou assetjada el 675 aC sense èxit per Assarhaddon, però els regnes de [[Meshech]] i [[Tabal]], tots dos a la vora de [[Kappadokia]], es van enfonsar sota la pressió cimmèria; no obstant fora d'algunes províncies menors els assiris no van perdre gaires territoris en aquesta zona.

Quan els cimmeris i escites al arribar a [[Sangibirtu]] (nord del llac Urmia, regió de [[Khoy]]-[[Marand]]) i Uišdiš, van expulsar als medes establerts a la zona provocant la unió de les diverses tribus de medes, una part de les quals no estaven sota domini assiri. Alguns caps medes entre els quals Uppis de [[Partakka]] (moderna [[Esfahan]]), Sanasana de [[Partukka]] (a [[Hircània]] però no identificada amb cap lloc en concret), i Ramateya d'[[Urakazabarna]] ([[Gurgan]]) van demanar ajut assiri contra els nou vinguts, però l'expedició d'Assarhaddon sembla clar que no va tenir èxit i encara va suposar pèrdues considerables pels assiris. Els medes es van desplaçar al sud mentre els cimmeris-escites s'establien a [[Parsua]]. Vers el [[675]] la regió de Kišesim o [[Kishesim]] (també Kišesi, Kišasa, Kišusimai, probablement al nord-oest d'[[Hamadan]]) fou atacada pels medes i la seva capital Kišasa (probablement [[Ecbatana]]/Hamadan) fou capturada (o almenys va estar a punt de ser-ho). La terra d'[[Harha]] (oest d'Hamadan, regió de Sonqor-Aliabad) fou també ocupada; la ciutat de Sissirtu (agregada per Sennàquerib a [[Bit Barrua]], esés a dir la regió de [[Kirmanshah]]-[[Kangavar]]) a la terra d'Harha, fou ocupada pels medes dirigits per Kaštariti o [[Fraortes de Mèdia|Fraortes]] (amb ajut cimmeri-escita). I [[Ellipi]] (regió de [[Kirmanshah]]-[[Borudjerd]]-[[Khurramabad (Iran)|Khurramabad]]) fou atacada deixant molt vulnerable la província de [[Bit Humban]] (a l'est del [[Diyala]], [[Mandali]], [[Kasr-i Shirin]], [[Sar-i Pol]]-i Zohab, i Shahabad). Kaštariti, rei dels [[cassites]] (Bit-Kašši o [[Bit Kassi]], una regió muntanyosa al Kabir-Kuh, cap a Ilam-[[Dezful]]-Kuhdašt) va atacar les ciutats de Karibti i Ušiši i es va aliar al cap mede Mamitiaršu i a Dušanni de Šaparda o [[Shaparda]] (més al nord a la zona de Bijar-Šarīfābād-Zanǰān) per saquejar les ciutats de Kilman i Sandu. Alguns escites van assetjar Bīt-Kāri ([[Bit Kari]]), al sud-est d'Hamadān.