Benín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: magnifiques -> magnífiques |
m Corregit: en -> a cisellar |
||
Línia 54:
A la fi del [[segle XIX]], Benín fou redescobert pels anglesos, interessats en saber si eren veritat les pràctiques sagnants que es contaven de llurs habitants. El cònsol general anglès s'aventurà a visitar el país i fou assassinat. Això motivà una expedició de càstig per part del [[Regne Unit]], en el curs de la qual la població fou aniquilada i s'emportaren a [[Europa]] més de dues mil peces de bronze, totes del millor [[art africà]] occidental. El seu estudi contribueix al total coneixement no solament de l'època en què les obres foren fetes, sinó de la sensibilitat de l'ànima negra.
El més important de l'art de Benín són els bronzes. El seu treball requereix una tècnica que els beninesos dominaren a la perfecció. L'[[aliatge]] del metall emprat era compost de 84% de coure, 2'5% d'estany i 8% de plom. Aquest preparat, emmotllaven en argila la figura que volien realitzar i la recobrien amb una lleugera capa de pols de maó i guix, que feia més fàcil la posterior extracció del motllo. Sobre aquesta figura d'argila posaven una capa de cera d'espessor variable que constituïa el vertader buit en cera de la figura a representar. Recoberta la capa de cera amb una altra d'argila, s'hi buidava el bronze fos per un forat del fang exterior i al seu contacte la cera es liquava, al mateix temps que el bronze ocupava el seu lloc i a poc a poc es refredava. Al trencar el motllo exterior i interior de fang, restava solament la figura de bronze, tosca i imperfecta encara. L'acabat consistia
Més avant en el temps hi ha els caps amb collaret que, a manera de tapaboca, cobreix de les espatlles a la boca, tapant així la forma del coll i la part inferior de la cara. Altres manifestacions d'aquest art són els bronzes en figura d'animals. Entre aqyests es reprodueixen lleopards i lleons, de fines línies i decoració superficial, però l'animal que realment destaca és el gall, representat en actitud estàtica, gros de cos, cames curtes i coll ample. Resten, finalment, les plaques de bronze amb relleus, que algú ha cregut que cobrien les parets del palau reial i dels principescos de la capital. S'hi representen personatges de la cort en grups asimètrics de front i de perfil, però sempre de manera que la massa doni una impressió estàtica.
| |||