Simó Trilla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: en -> a pretendre
Línia 4:
Fou baró de singulars energies i d'infatigable zel en la defensa dels drets del [[cenobi (religió)|cenobi]] que l'elegí pel seu [[abat]] el [[23 de desembre]] de [[1602]]. Reclamà el [[cos]] de [[Sant Bernat d'Alzira]], que posseïen els religiosos [[trinitaris]], entaulant un litigi per obtenir-lo, i, mercès a la intervenció de [[Felip III d'Aragó|Felip III]], va aconseguir la seva pretensió. Enriquí el tresor de Poblet amb notable joies litúrgiques i artístiques, entre elles el famós [[reliquiari]] d'[[or]] que contenia les relíquies de Sant Bernat, un [[Bàcul pastoral|bàcul]], una creu processional, dues safates i un gerro d'[[plata|argent]], les qual eren obres primoroses de cisell i repujat de l'estil de [[Benvenuto Cellini]]; i construint l'ermita de Nostra Senyora dels Xiprers, al costat del monestir.
 
Però la gestió més tossuda i enèrgica de Trilla consistí ena pretendre que els abats de Poblet seguissin sent elegits amb caràcter perpetu, contra el parer d'un grup de monjos, que pretenien que els abats desenvolupessin la seva escomesa tant sols un quadrienni. Després de moltes negociacions amb el [[Papa]], amb el [[rei]] i amb el General de l'Orde cistercenca, es reuní el [[1613]] la Congregació General a [[Saragossa]], que devia decidir vers aquest litigi. Per més que Trilla defensà en aquesta el seu punt de vista, el papa [[Pau V]] donà el [[1616]] una [[Butlla]] confirmant la Reforma de l'Orde i declarant quadriennals als abats de Poblet.
 
Trilla entaulà plet i deixà d'assistir als Capítols que se celebraren després ([[1618]]-[[20]]) a [[Rueda]] i [[Monestir de Santa Maria de Benifassà|Benifassà]]. Empobrí el monestir amb les grans despeses del litigi, que en morir Trilla encara no havia acabat. Els seus successors foren des de llavors quadriennals, com el Papa havia disposat.