Amplificador operacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mps tenen varis límits qu -> mps tenen diversos límits qu
m Corregit: ample de banda -> amplada de banda
Línia 2:
 
== Introducció ==
Originalment, els amplificadors operacionals van rebre aquest nom perquè es feien servir per a modelar les [[operació matemàtica|operacions matemàtiques]] bàsiques ([[suma]], [[resta]], [[integració]], [[derivada|derivació]]), etc.) en [[calculadores analògic|computadores analògiques]] electròniques. En aquest sentit entenem l'amplificador operacional com un element circuital ideal. Els que usem en realitat, fets de transistors, vàlvules, etc., són aproximacions a aquest ideal. Aquest amplificador operacional ideal (sovint referit com a ''l'amplificador operacional ideal'') té un guany de llaç obert indefinidament gran, un [[ampleamplada de banda]] indefinidament gran, [[impedància d'entrada|impedàncies d'entrada]] indefinidament grans, una [[impedància de sortida]] de valor zero, soroll nul, així com un desplaçament d'entrades (''[[input offset voltage]]'') de valor zero (sortida de 0 V quan les dues entrades són exactament iguals). Els amplificadors operacionals moderns de circuits integrats tipus [[MOSFET]] s'aproximen cada vegada més a aquests ideals en amples de banda limitats, en aplicacions de gran senyal a temperatura ambient. Quan l'aproximació és prou propera a l'ideal, al circuit l'anomenem 'amplificador operacional', oblidem els seus límits, i fem servir la formulació donada en aquest article.
 
L'amplificador operacional és un dispositiu molt útil en circuits electrònics analògics. Amb pocs components externs, es poden realitzar una gran varietat de tasques sobre processament de senyal analògic. Els dissenys amb ells també solen ser barats, ja que la majoria d'amplificadors operacionals de propòsit general es venen per menys de seixanta cèntims d'euro la peça. Els dissenys moderns han estat realitzats tenint en compte la durabilitat també: bastants de 'op-amps' són fabricats de manera que poden suportar curtcircuits en les seves sortides sense cap dany resultant. Una de les claus de la utilitat d'aquests circuits recau en el principi de [[realimentació]], particularment la [[realimentació negativa]], que constitueix el fonament en quasi tots els processos automàtics de control. Els principis relacionats amb els amplificadors operacionals, doncs, valen fins i tot en àmbits més enllà dels de l'electrònica.
Línia 29:
== Comportament en alterna ==
 
El guany de l'amplificador calculat en contínua no és l'obtingut a altes freqüències. Aquest efecte es deu a límits de dins el mateix operacional, com el seu [[ampleamplada de banda]] finit, i les característiques d'alterna de la resta de circuit on hem situat l'operacional. El problema més gran que se sol trobar a l'hora de dissenyar amb operacionals és la tendència del dispositiu a [[Ressonància elèctrica|ressonar]] a altes freqüències, on la realimentació negativa resulta positiva a causa de desfasaments paràsits. <!-- Viriketo: com traduir "parasitic lowpasses"?-->
 
Amplificadors operacionals típics de baix cost, per a fins genèrics, mostren un [[producte de guany-ampleamplada de banda]] d'uns pocs MHz. Alguns operacionals especials, i d'alta velocitat, poden arribar a productes guany-ampleamplada de banda de centenars de MHz. En circuits de freqüència molt alta, se sol fer servir una forma modificada d'operacional anomenada [[amplificador operacional realimentat per corrent]]. <!-- virketo: M'he inventat la traducció -->
 
{{Enllaç AB|de}}