Història contemporània de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Historia Contemporania De Catalunya}}
m Corregit: pendre -> prendre
Línia 17:
Les primeres tropes franceses entren a [[Espanya]] per [[Catalunya]] el [[10 de febrer]] de [[1808]], comandades pel general [[Guillaume Philibert Duhesme]]. Posteriorment entrarien les tropes de [[Joseph Chabran]], que ocupen el [[Castell de Sant Ferran]] de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[Honoré Charles Reille]] i [[Laurent Gouvion Saint-Cyr]]. El [[13 de febrer]] de [[1808]], les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a [[Barcelona]], amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a la seva destinació final, [[Cadis]] però el [[29 de febrer]] els francesos ocupaven per sorpresa la [[Ciutadella (arquitectura)|Ciutadella]] i el [[Castell de Montjuïc]]. L'abril de [[1808]] [[Napoleó]] després d'aconseguir l'abdicació de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] a [[Baiona]], va nomenar rei el seu germà [[Josep I Bonaparte]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=a9be3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a [[Manresa]], o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a [[Lleida]]. El [[6 de juny|6]] i [[14 de juny]] es donen els primers incidents bèl·lics importants a la [[batalla del Bruc]], primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics. Les tropes franceses són derrotades a la [[batalla de Bailén]] el juliol i inicien el [[Bloqueig de Barcelona]], que és respost per les forces de [[Laurent Gouvion Saint-Cyr]] que es trobaven a l'[[Empordà]] per pendreprendre [[Girona]], fracassant en dues ocasions, el juny i juliol, i derroten les tropes de [[Joan Miquel de Vives i Feliu]] a la [[Batalla de Llinars]] i entren a la capital de Catalunya el [[17 de desembre]] de [[1808]]. Amb el front estabilitzat fins la [[batalla de Valls]], el [[25 de febrer]] de [[1809]], la derrota espanyola permet que el [[26 de febrer]] les tropes franceses entrin a [[Reus]], i la mort de [[Teodoro Reding]] feu que Antonio Malet de Coupigny prengués el comandament de l'exèrcit espanyol a Catalunya interinament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Muñoz i Maldonado |nom=Josep |títol=Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814, escrita sobre los documentos auténticos del gobierno |url=http://books.google.es/books?id=XgVxi_6wYgoC&pg=PA190&dq=molins+de+rei+1809&hl=ca&sa=X&ei=wOwEUbTCLsrOhAfVz4GgCw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=molins%20de%20rei%201809&f=false |llengua=castellà |editorial=Impr. de D. José Palacios |data=1833 |pàgines=p.190 |isbn=}}</ref> Immediatament després, [[Girona]], la defensa de la qual fou dirigida pel general Àlvarez de Castro, [[setge de Girona (1809)|assetjada]] per Saint-Cyr entre maig i desembre de [[1809]]. El [[10 de desembre]] Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el [[Mariscal de França|mariscal]] [[Charles Pierre François Augereau]], duc de Castiglione.
 
[[Fitxer: First French Empire 1812.svg|thumb|El [[Primer Imperi Francès]] en blau fosc, i els seus estats satèl·lit ([[1811]])]]