Benín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a cisellar
m Corregit: en -> a saber
Línia 52:
En el [[segle XIII]] un rei diví fundà la ciutat de [[Ife]], capital religiosa dels [[ioruba]]. Un dels set néts d'aquest rei s'establí anys més tard en l'àrea de poblament del grup ètnic dels edos i fundà el [[Regne de Benín]], edificant-ne la capital i proclamant-se'n primer sobirà. El seu successor edificà a redós de la ciutat una muralla fortificada i introduí l'art del bronze mitjançant un mestre fonedor que havia fet venir d'Ife. A final del [[segle XV]] arribà a Benín un grup de portuguesos que féu conèixer als europeus, amb magnífiques descripcions, l'existència i característiques d'aquell reialme. Al [[segle XVII]], nous exploradors francesos i holandesos visitaren el país i repetiren les descripcions, destacant la seva grandiositat i bellesa.
 
A la fi del [[segle XIX]], Benín fou redescobert pels anglesos, interessats ena saber si eren veritat les pràctiques sagnants que es contaven de llurs habitants. El cònsol general anglès s'aventurà a visitar el país i fou assassinat. Això motivà una expedició de càstig per part del [[Regne Unit]], en el curs de la qual la població fou aniquilada i s'emportaren a [[Europa]] més de dues mil peces de bronze, totes del millor [[art africà]] occidental. El seu estudi contribueix al total coneixement no solament de l'època en què les obres foren fetes, sinó de la sensibilitat de l'ànima negra.
 
El més important de l'art de Benín són els bronzes. El seu treball requereix una tècnica que els beninesos dominaren a la perfecció. L'[[aliatge]] del metall emprat era compost de 84% de coure, 2'5% d'estany i 8% de plom. Aquest preparat, emmotllaven en argila la figura que volien realitzar i la recobrien amb una lleugera capa de pols de maó i guix, que feia més fàcil la posterior extracció del motllo. Sobre aquesta figura d'argila posaven una capa de cera d'espessor variable que constituïa el vertader buit en cera de la figura a representar. Recoberta la capa de cera amb una altra d'argila, s'hi buidava el bronze fos per un forat del fang exterior i al seu contacte la cera es liquava, al mateix temps que el bronze ocupava el seu lloc i a poc a poc es refredava. Al trencar el motllo exterior i interior de fang, restava solament la figura de bronze, tosca i imperfecta encara. L'acabat consistia a cisellar-la, llimar-la i embotir-la per donar-li la forma definitiva segons el gust de l'artista. Aquesta tècnica emprada pels de Benín en la fosa del bronze rep el nom de "cera perduda". Amb aquesta s'han tornat d'incomparable perfecció. Destaquen, entre aquestes, el grup de caps commemoratius, de fins trets negroides i d'accentuada sensibilitat, i els simples grups escultòrics, composts, en llur major part, de cavall i cavaller.