Revisió del 23:43, 1 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fins l'/la/les -> fins a ← Edició anterior		Revisió del 18:14, 25 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: en -> a fomentar Edició següent →
Línia 3: Va ser nomenat bey el 1768/1769, ''amir al-hadjdj'' el 1772 i ''daftardar'' el 1774. Quan Muhammad Bey Abu l-Dhahab va iniciar una campanya contra el xeic [[Zahir al-Umar]] a [[Palestina]] (març del [[1775]]) va deixar el govern del Caire a Ibrahim. Mort Abu l-Dhahab ([10 de juny] de [[1775]]) el poder va passar als seus mamelucs coneguts com els muhammadiyya, entre els quals els més influents eren Ibrahim Bey, Murad Bey i Yusuf Bey; el primer va esdevenir shaykh al-balad (governador civil), el primer càrrec del país; Murad va esdevenir governador militar, i Yusuf Bey encarregat dels pelegrins (amir al-hadjdj); el poder l'exercien conjuntament; Murad era decidit i enèrgic mentre que Ibrahim era conciliador i vacil·lant. Murad va organitzar un complot que tenia per objecte l'assassinat de [[Ismail Bey]] que era mameluc del difunt Ali Bey (governant 1768-1773) però no havia fet cap reclamació per exercir el poder; això va portar a una lluita entre faccions al [[Caire]] i finalment Ibrahim i Murad van perdre el suport d'altres faccions mameluques i van fugir cap a l'[[alt Egipte]] (juliol), mentre Ismail Bey era nomenat ''shaykh al-balad'' (agost del 1777). Ismail no tenia prou suports segurs i Ibrahim i Murad no van tardar en retornar al Caire amb el suport de'una fracció dels mamelucs alawiyya (els mamelucs d'Ali Bey) dirigida per Hasan Bey al-Djuddawi, i recuperar el poder. Ibrahim va ser restaurat com a ''shaykh al-balad'' el febrer del [[1778]], i Murad Bey com a ''amir al-hadjdj'', però el poder es va exercir per un triumvirat entre Ibrahim, Murad i Hasan Bey al-Djuddawi. Murad Bey no va tardar ena fomentar nous complots que va costar als alawiyya l'expulsió del Caire pels altres grups mamelucs (juny del [[1778]]), Hasan i els alawiyya es van refugiar a l'alt Egipte d'eon el duumvirat de Murad i Ibrahim no els va poder fer fora, i a més a més van tenir el suport d'Ismail Bey que se'n va anar a l'alt Egipte. El [[1781]] Murad va haver de cedir formalment als alawiyya una gran part del sud d'Egipte. El [[1783]] les lluites entre les faccions dels muhammadiyya al Caire van portar a la lluita oberta entre Ibrahim i Murad i el setembre de [[1784]] Ibrahim va haver de fugir del Caire, quedant sol en el poder Murad Bey. El febrer de [[1785]] Ibrahim i Murad es van reconciliar i Ibrahim fou restablert com a ''shaykh al-balad''. Totes aquestes lluites havien afectat a l'economia del país que estava en decadència; els peregrins que anaven a les ciutats santes estaven mal aprovisionats i el 1783/1784 i 1784/1785 la caravana a [[Medina]] no es va poder fer. Els tributs al govern otomà s'havien aturat. Llavors va intervenir l'Imperi Otomà que va enviar un contingent a les ordes de [[Cezayirli Gazi Hasan Pasha\|Djezairli Ghazi Hasan Pasha]]. Murad i Ibrahim van decidir resistir ([[18 de juliol]] de [[1786]]) però les seves forces foren derrotades i el [[4 d'agost]] Ibrahim fugia del Caire on van entrar els otomans el dia [[8 d'agost]]. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va cridar a Ismail Bey i Hasan Bey de l'alt Egipte i el [[6 de novembre]] de [[1786]] va nomenar al primer com a ''shaykh al-balad'' i al segon com ''amir al-hadjdj''. Mentre Murad i Ibrahim s'havien refugiat al sud, a l'alt Egipte, d'eon Hasan Pasha va tractar de fer-los fora sense èxit. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va restar al Caire fins a la tardor del 1787 ([[6 d'octubre]] del [[1787]]) i abans d'abandonar la capital egípcia va emetre un decret que prohibia a Ibrahim i Murad retornar al Caire però els autoritzava a restar a l'alt Egipte

Ibrahim Bey: diferència entre les revisions