Trípoli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a fer |
m Corregit: en -> a caure |
||
Línia 53:
Vers el 430 va passar al regne [[vàndals|vàndal]] per retornar a l'Imperi romà oriental o bizantí al 534. Els bizantins van millorar les comunicacions de Trípoli amb [[Cartago]]. El port bizantí de Trípoli fou molt actiu i exportava excedents agrícoles i animals salvatges; era també escala entre Cartago i [[Alexandria]].
El 642 [[Amr ibn al-As]], quan encara no s'havia acabat la conquesta d'Egipte (que va acabar el 645), va avançar des de Alexandria i va conquerir la [[ciutat de Barca]] creuant les fortaleses d{{'}}''Apol·lònia Sozusa'' (Sus), ''Paraetorium'' ([[Marsa Matruh]]) i ''Ptolemaïs'' (Tulamayta) arribant fins a Tauchira (Tukra). Amr tenia com a objectiu Trípoli i va llençar una segona incursió a la segona part de l'any 642; els bizantins s'havien fortificat a Teuchira o Tauchira, però els va deixar enrere i es va presentar a Trípoli. La vila estava ben fortificada i hi havia alguns vaixells al seu port; mancat de màquines de setge va haver de bloquejar la ciutat i esperar; al cap d'un més es va descobrir una bretxa i els àrabs es van colar a la ciutat i la van saquejar; sembla que això fou encara el 642, ja que dos obres més o menys contemporànies ho diuen, però [[al-Bakri]] dona l'any 643. La població bizantina i la guarnició van fugir amb els vaixells. Un temps després els bizantins reconquerien Trípoli. Les fonts no esmenten gairebé a Trípoli en els següents anys. Ibn Hudaydj l'hauria reconquerit el 667 segons la demostració del historiador A. Talha, basada en probes indirectes, però cap document permet assegurar que estigués en mans dels àrabs quan [[Uqba ibn Nafi]] va fer la seva expedició fins a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. El 690 els bizantins van reconquerir la [[ciutat de Barca]] i si no ho havien fet abans, segurament van ocupar llavors també Trípoli. Els bizantins mantenien fortaleses costaneres allà on podien però quan estaven amenaçats es retiraven i s'emportaven a la població amb els seus vaixells; aquestos romanitzats fugitius s'anomenen a les fonts àrabs com "afariq". Trípoli no va tardar gaire temps
El 800 es va establir l'emirat [[aglàbida]]. La seva possessió de Trípoli fou generalment pacífica; el 878/879 la ciutat fou atacada pels [[tulúnides]] egipcis però l'expedició va fracassar. El 909 va passar als fatimites i el 969 el general [[Djawhar al-Sikilli]] va sortir de Trípoli per anar a conquerir Egipte. El 972 [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah]] es va traslladar a Egipte i va deixar els dominis occidentals al seu lloctinent el sanhadja [[Buluggin ibn Ziri]], iniciador de la dinastia [[zírida]]. Van governar fins a l'any 1000 però en aquest moment el governador local la va entregar a Yanis al-Sikilli, governador fatimita de [[Cirenaica]]. L'emir [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] va enviar un exèrcit a la ciutat però abans d'arribar va caure en mans de Falful dels [[Banu Khazrun]] i es va crear l'[[emirat maghrawa de Trípoli]] que va durar un segle i mig. El 1049 els zírida [[Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis]] va deixar de fer la ''khutba'' (oració) en nom del califa fatimita, i la va fer en nom del califa [[abbàssida]], que no gaudia de poder i que per tant el deixava realment independent. En resposta el califa fatimita va enviar als àrabs nòmades [[Banu Hilal]] i [[Banu Sulaym]] que vivien a l'[[Alt Egipte]], amb el que aconseguia d'una part sotmetre o posar en problemes als zírides i d'altra lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives. Vers el 1077 encara governaven els maghrawes a la ciutat, però després ja no se sap; es suposa que els [[Zughba]], del grup hilàlida, es van apoderar de la ciutat però algun membre dels maghrawa també hi va exercir el control.
| |||