Weather Report: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: en -> a tocar |
||
Línia 14:
El primer disc de la formació, titulat simplement ''Weather Report'' va ser escollit disc de l'any 1971 per la revista Down Beat, i està considerat un clàssic de la fusió. L'any següent van editar ''I Sing the Body Electric'', gravat en part en directe al Japó. En aquest disc Zawinul començava a experimentar amb els sintetitzadors.
A partir del següent disc, ''Sweetnighter'' (1973), la música del grup va començar a prendre una altra direcció, més orientada cap al funk, afegint més estructura als temes i a les parts improvisades. La manca d'interès per part de Vitous
Durant els primers vuit anys de la seva existència, el grup va tenir dificultats en trobar un bateria estable, de manera que en aquest lloc s'hi van anar succeint Alphonse Mouzon, Eric Gravatt, Greg Errico, Ishmael Wilburn, Skip Hadden, Darryl Brown, Leon 'Ndugu' Chancler, Chester Thompson, Narada Michael Walden i Alex Acuña, fins que [[Jaco Pastorius]] va portar a Peter Erskine el 1978. Erskine, i més tard Omar Hakim van ser els únics bateries que van tocar amb la banda durant més de dos anys seguits.
| |||