[[Fitxer:BachFugueBar.png|thumb|Un compàs de la [[Fuga]] núm. 17 en Lab M, BWV 862 del [[Clavecí ben temperat]] (Part I), un clar exemple de polifonia a 4 [[veu (polifonia)|veus]]]]
La '''polifonia''' (del [[grec]] πολις [''polis''] = "moltes" i φονος [''phonos''] = "sons, melodies") és la tècnica consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen en simutaneïtatsimultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge [[música|musical]]. La [[monofonia]] constituïda per una sola línia melòdica del [[cant gregorià]], senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. En els tímids inicis de la polifonia, que té el seu origen documentat a [[França]] amb [[Pérotin]] i [[Léonin]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Javier María |títol=Breve historia de la música |url=http://books.google.es/books?id=fUW81wpJ_GgC&pg=PA52&dq=L%C3%A9onin+perotin+polifonia&hl=ca&sa=X&ei=vFWuUc_qC82O7Qbxr4HwBg&ved=0CD4Q6AEwAQ#v=onepage&q=L%C3%A9onin%20perotin%20polifonia&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Nowtilus |data=2011 |pàgines=52 |isbn=8499672353}}</ref> els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria artística cap a finals del [[segle XII]] i començaments del [[segle XIII|XIII]].
Les primeres formes polifòniques de la música occidental són:
