Bombardeig de Barcelona (març de 1938): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la ciutat van caure sobre les deu de la nit del -> la ciutat van caure al voltant de les deu de la nit del |
m Corregit: la -> l'[[Alemanya |
||
Línia 32:
Durant març de 1938, [[Juan Negrín]], president de l'executiu del [[Segona República Espanyola|govern republicà espanyol]], havia viatjat a [[París]] per tractar que França vengués armes a la república. El [[10 de març]] el govern francès havia dimitit i el [[12 de març]] [[Adolf Hitler]] havia envaït [[Àustria]] sota l'amenaça de convertir el país en "una altra Espanya".<ref name="bowers19771"/>
[[Francisco Franco|Franco]] havia aprofitat la [[batalla de Terol|victòria a Terol]], la disposició de les seves tropes i l'enorme superioritat en forces, per iniciar el [[9 de març]] l'[[ofensiva d'Aragó]] planificada pel general [[Juan Vigón]]. Diversos cossos d'exèrcit i la Legió Còndor, amb cent mil homes, dos-cents carros de combat i més de mil avions es van disposar a avançar amb escassa resistència republicana.<ref name="preston1994">{{Cita Harvard|Preston|1994|pp=378-380}}</ref> Britànics i francesos, defensors del [[Comitè de No Intervenció]], es van mostrar alertats per l'avanç franquista que es dirigia al Mediterrani i l'evident connivència entre l'Espanya de [[Francisco Franco|Franco]], la [[Itàlia feixista]] i
<ref name="peston19941">{{Cita Harvard|Preston|1994|pp=381-382}}</ref> Dins de l'estratègia de Franco per evitar la intervenció estrangera en suport a la República o les limitacions a l'ajuda que rebia d'Itàlia i França, va apuntar a l'ambaixador alemany en [[Madrid]] la possibilitat de prescindir de les unitats de terra italianes per acontentar a França i Regne Unit, però sense desprendre's de l'aviació italiana ni de la [[Legió Còndor]] que seguien sent-li molt útils.<ref name="thomas19851"/>
| |||