Laristan: diferència entre les revisions

Segons Aubin el desenvolupament de l'illa de [[Kays]] va desplaçar el comerç cap a l'est de les rutes i els ports del [[golf Pèrsic]] i això va provocar el sorgiment de noves metròpolis al ''garmsirat'' de Fars, primer Fal o Bal, on probablement es van replegar els habitants de la l'arruïnada Siraf, amenaçats pels pirates per la costa i pels nòmades tribals per l'interior; després va sorgir Khundj a un nus de rutes a l'eix Kays-Xiraz amb transversal cap a Lar i Ormuz. Els [[fadlawàyhides]] kurds que dominaven Fars oriental van dominar Lar al segle XIII i es van estendre cap a [[Kirman]]; aquest episodi Aubin l'atribueix a la lluita entre els shabankara i els [[salghúrides]] quan Abu Bakr ibn Sad, el salghúrida, va intentar dominar el golf i va xocar amb altres poders locals com Muzaffar al-Din Shabankarai, o l'illa de Kays. Segurament fou el 1230/[[1231]] quan Muzaffar al-Din es va apoderar de Lar i del territori fins a la costa del golf fins al Kawristan, frontera amb el [[regne d'Ormuz]] (a l'est). No se sap quan de temps va durar el seu domini. Vers el 1300 els dervixos de Khundj van obtenir dels comerciants de [[Tibi]] (els tibis) la cessió de l'illa de Djarun a Ormuz i aquestos sempre van agrair el favor. Vers [[1330]] Kays fou ocupada per Ormuz i a aquesta ciutat es va desplaçar el comerç del golf; la ruta Kays-Xiraz fou abandonada.