Rellotge de sorra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m millora de la redacció: això no obstant
m Corregit: la ampolleta -> l'ampolleta, juntament
Línia 25:
La referència mès antiga en castellà és del diari d'en Colom, és a dir que, documentalment, el seu ús a Catalunya és 58 anys anterior que el seu ús a Castella<ref name = Casaus>Colom-Casaus: Jueves 13 de diciembre... halló que pasaron 20 ampolletas que son de a media hora...</ref> i fins i a tot Portugal.<ref name = Fontoura>Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939 </ref>'''"Creemos que aquele vocábulo (ampolheta) é de origen espanhola"'''.
 
En la navegació de llarga distància a través de l'oceà obert, l'ampolleta per mesurar lapses de temps era un instrument tan important com la brúixola per conèixer la direcció. Portava la quantitat de sorra adient per mesurar un lapse de temps de mitja hora, cada buidat de tota la sorra s'anomenava una "ampolleta", i vuit ampolletes (quatre hores), definien una "guàrdia". La brúixola i la l'ampolleta, juntament amb el registre al diari de bord, de la velocitat mesurada amb la corredera, permetia al navegant traçar la posició del seu vaixell sobre una carta de navegar. Multiplicant la velocitat pel temps que s'havia mantingut el rumb, donava la distància navegada, i la brúixola mostrava la direcció del rumb a que es navegava. Aquest és el mètode simple que s'anomena navegació per estima (abreviatura de càlcul estimat).
 
Fins començament del s.xix, en que es va poder navegar amb les distàncies lunars, la navegació per estima, contrastada de tant en tant amb la mesura de la latitud amb el quadrant ([[bastó de Jacob]], [[astrolabi]], [[octant]]) va ser l'únic sistema a l'abast dels navegants per navegar el globus, d'aquí que l'ampolleta fos tan important pels navegants, tot i que a terra ferma per saber l'hora, ja feia més de quatre-cents anys que es feien servir rellotges mecànics (a part dels de sol i les clepsidres).