Revisió del 16:26, 20 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: de 11 -> d'11.211 ← Edició anterior		Revisió del 16:56, 26 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: la ascendent -> l'ascendent família Edició següent →
Línia 5: El districte fou el centre de la tribu assíria dels Nochiya i llar de la família assíria dels Matran que va dominar el patriarcat per més de tres segles. La dinastia Abbasi Begzade va governar fins al segle XIX quan el poder es va traslladar a la l'ascendent família de caps religiosos [[kadiriyya]] (després de 1820) [[nakhsbandiyya]] establerts a Nehri (moderna Bağlar) que van estendre la seva influencia fins i tot fora del districte; el 1880 el xeic Ubayd Allah va iniciar una gran revolta que el va permetre dominar Hakkari i territoris a l'est (nominalment perses) fins al [[llac Urmia]], pretenent formar un estat independent. Derrotat i fet presoner pels otomans, fou enviat a l'exili a [[la Meca]]; el seu fill Muhammad Siddick va ocupar el seu lloc i va esdevenir el personatge més influent del Kurdistan central assegurant-se el control dels xeics rivals i caps tribals, però fou lleial a Turquia. El seu germà Abd al-Kadir es va instal·lar a [[Istanbul]] i amb la presa del poder pels [[Joves Turcs]] va fundar la primera associació kurda. El 1916 els russos van ocupar Shamdinan i van eliminar la resistència kurda dirigida per Taha, fill de Muhammad Siddick, i pels seus cosins Abd Allah i Muhammad, fills d'Abd al-Kadir. Els assiris locals foren reclutats i armats pels russos als que van ajudar. Les forces russes es van retirar al final del 1917, després de la revolució, i els assiris van haver de fugir cap a [[Urmia]] on els britànics els van protegir i els van enrolar per lluitar contra els otomans, i finalment els van portar a l'Iraq septentrional. Després de l'[[armistici de Mudros]] de [[30 d'octubre]] de [[1918]], el districte va quedar en mans dels britànics. Els kemalistes es van oposar als britànics des de 1919 i Taha fou convidat a representar al districte a l'Assemblea Nacional turca d'[[Ankara]] (1920) però va refusar i va lluitar al costat de [[Simko]], i el 1922 es va posar al servei dels britànics que el van nomenar governador de [[Rawanduz]]. Però les tribus locals eren hostils als britànics infidels i no escoltaven els crits dels nacionalistes kurds. El 1925 Abd al-Kadir va ser penjat (junt amb el seu fill Muhammad) pels kemalistes, causant la rebel·lió del xeic Said (juny de 1925); el fill d'Abd al-Kadir, Abd Allah, amb el suport de les tribus especialment els Gerdi, va ocupar Nawshar breument i va matar a sis oficials turcs, però va haver de fugir cap a territori britànic. El 1926 la frontera entre l'Iraq i Turquia fou delimitada i Shamdinan va quedar per Turquia, mentre els districtes veïns de Barzan i Bradost quedaven per l'Iraq.

Şemdinli: diferència entre les revisions