Dehiscència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: xemple), son fruits i -> xemple), són fruits i |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
El seu contrari és la '''indehiscència''' que es refereix al fet que els òrgans no s'obren espontàniament. Els [[aqueni]]s, (dels [[ gira-sol]], les [[Maduixa|maduixes]] o el ''dent de lleó'' (gènere [[Taraxacum]]) per exemple), són fruits indehiscents.
En biologia animal es parla igualment de '''dehiscència''' en el cas, per exemple de la [[muda dels artròpodes]] que s'efectua gràcies a les línies de dehiscència que permeten l'obertura de l'antiga [[cutícula]] de la qual l'animal
En biologia humana la dehiscència és un terme mèdic que significa l'obertura o la ruptura anormal d'un [[múscul]].
==La dehiscència en botànica==
En la millora vegetal la manipulació de la dehiscència
La dehiscència és l'obertura de les estructures de les plantes com són el [[fruit]], l'[[antera]], o l'[[esporangi]] per alliberar el seu contingut: [[Llavor|llavors]] , [[pol·len]] i [[Espora (vegetal)|espores]] respectivament. A vegades això implica un despreniment complet d'una part de l'òrgan.
Línia 16:
[[Fitxer:Slanke waterkers hauwen %28Rorippa microphylla siliques%29.jpg|thumb|200pxde |[[Rorippa]] microphylla al moment de la dehiscència o obertura.]]
===Dehiscència explosiva===
Es tracta d'un sistema de dehiscència que en la flora dels Països Catalans presenta per exemple el [[cogombre amarg]] (''Ecballium elaterium'') aquesta [[ cucurbitàcia]] autòctona emet a uns quants metres de distància les seves llavora quan es mouen els seus fruits madurs. En el cas de l'arbre ''[[Hura crepitans]]'', les llavors després d'una explosió sorollosa arriben a distàncies de 100 metres. El gènere ornamental ''[[Impatiens]]'', també té una dehiscència explosiva. EL ''[[Sphagnum]]'' (molsa que forma la [[torba]]) també té una
===Dehiscència d'anteres ===
Aquesta és la darrera funció de l'antera, alliberar els grans de pol·len. La paret de l'antera es trenca per un lloc específic que passa al llarg de l'antera. Es pot veure com una
Segons com es forma o s'obre l'antera es pot classificar com:
Línia 26:
'''Dehiscència apical''': s'obre un porus apical a través del qual surt el pol·len.
Segons la direcció en la
'''Dehiscència introsa''': aquella que ocorre cap al centre de la flor cosa que facilita l'[[autopol·linització]].
Línia 37:
* Dehiscència sutural doble: el carpel s'obre pel nervi dorsal i entre els nervis placentaris.exemple: les lleguminoses.
* Dehiscència sutural simple: el carpel s'obre pels nervis placentaris únicament. exemple:
* Dehiscència placentigrafa: l'obertura del carpel es fa per dues línies
* Dehiscència loculicida.
* Dehiscència placentifraga.
* Dehiscència septicida.
* Dehiscència septifraga.
*
* Dehiscència valvar.
Línia 56:
image:Pavot.JPG|Fruit de rosella que mostra la dehiscència de les llavors a través de la "corona”
image:Peanut 9417.jpg|Els cacauets tenen fruits indehiscents i subterranis
image:Thlaspi arvense ENBLA05.jpg|''Thlaspi arvense'', amb
image:Illustration Ledum palustre0.jpg|Càpsules de ''Ledum palustre'' amb dehiscència septicidal (surten de la septa o paret entre les carpels);
image:Starr 071024-0245 Unknown iridaceae.jpg|En la família Iridaceae les càpsules tenen dehiscència loculicida, és a dir surten del lòcul ([[carpel]])
image:Anagallis spp Sturm60.jpg|En el gènere ''Anagallis'' els fruits
</gallery>
Línia 73:
==Dehiscència en esporangis de fongs i mixomicets ==
<gallery>
image:Haeckel Mycetozoa.jpg|
</gallery>
| |||