Antiguitat clàssica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 6]]. Cap el [[segle -> 6]]. Cap al [[segle
m Corregit: zènit -> zenit
Línia 93:
{{principal|Imperi Romà}}
[[Fitxer:Roman Empire Map.png|thumb|300px|Màxima expansió de l'[[Imperi Romà]] amb [[Trajà]].]]
Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant només una imatge de la forma republicana de govern. El seu successor designat, [[Tiberi]], va prendre el poder sense guerra ni sang, establint una dinastia que acabaria amb la mort de [[Neró]] el [[68]] dC. L'expansió territorial de l'imperi va continuar, l'estat es va afermar, malgrat la prespectiva que el poble tenia dels emperadors com a corruptes. El govern de Neró va ser succeït per la [[dinastia Flàvia]]. Durant el regnat dels "[[Cinc bons emperadors]]" (del [[96]] al [[108]] dC), l'imperi va arribar al seu zènitzenit territorial, econòmic i cultural. L'estat podia defensar-se de qualsevol amenaça interna i externa i l'imperi va prosperar durant el període conegut com la [[Pax romana|Pax Romana]] ("Pau Romana"). Amb la conquesta de Dàcia durant el regnat de [[Trajà]], l'imperi va assolir la seva màxima expansió territorial: el domini romà abastava 2,5 milions de quilòmetres quadrats.
 
El període del [[180]] al [[235]] va ser dominat per la [[dinastia Severa]]. Va ser un període de governants incompetents. La creixent influència de l'exèrcit en la successió imperial va produir un col·lapse imperial conegut com la [[Crisi del segle III]]. Aquesta crisi va acabar amb el govern de [[Dioclecià]] que el [[293]] va dividir l'imperi en dos, governats per una tetrarquia integrada per dos co-emperadors i dos col·legues. El [[330]] l'emperador [[Constantí]] va establir la capital de l'imperi a [[Constantinoble]] i el [[364]] l'imperi va ser formalment i permanentment dividit entre l'[[imperi Romà d'Orient]] (conegut després com a [[Imperi Bizantí]] i el [[Imperi Romà d'Occident]].