Convent de Santa Clara de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Foto
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 2:
El '''Convent de Santa Clara de Barcelona''' fou un [[cenobi]] femení de [[clausura]] construït en el que avui és el [[barri de la Ribera]] de la ciutat de [[Barcelona]]. Molt malmès durant el [[setge de Barcelona (1713-1714)]] fou arrasat definitivament per ordre de [[Felip V d'Espanya]], com bona part del barri de la Ribera per a construir-hi la [[ciutadella de Barcelona]], durant els anys de la postguerra i algunes de les seves restes arquitectòniques foren repartides en alguns edificis notables de la ciutat. Tradicionalment es considera la primera fundació de les clarisses a la [[península ibèrica]], per bé que la seva data de fundació ha estat a bastament discutida com moltes de les primeres fundacions clarisses tant a [[França]] com a [[Espanya]].
 
La data de la seva fundació de caire llegendari i tradicional fou l'any 1233/1234 per [[Agnès de Peranda d'Assís]] (suposada filla de Peranda i neboda de [[Clara d'Assís|santa Clara d'Assís]], la fundadora de l'orde) i [[Clara de Janua]] (aquesta segona seria Maria de Pisa segons altres fonts), arribaren al [[port de Barcelona]], procedents del monestir de Sant Damià d'[[Assís]], després d'embarcar-se a [[Ancona]] i patir un naufragi.<ref name="raco">NURIA JORNET I BENITO, [http://www.raco.cat/index.php/DUODA/article/view/62698/94686 Agnès de Peranda i Clara de Janua: dues figures carismatiques o la fundació del monestir de sant Antoni de Barcelona].</ref> Arribaren en una barca sense rems ni veles, amb la idea de fundar un monestir. Les primeres documentacions situen la fundació vers el 1236/1237 per una [[butlla]] de [[Gregori IX]] confirmant la fundació endegada per diverses dones encapçalades per Berenguera d'Antic i Guillerma de Polinyà i deu germanes més. <ref>Tema abastament discutit vegeu Jornet i Benito, 2001 capítol 1</ref>
 
El 1236 hi ha constància escrita de la fundació del monestir al [[barri de la Ribera]], prop de [[Santa Maria del Mar]], sota la advocació de sant Antoni i santa Clara, on actualment hi ha el [[parc de la Ciutadella]].<ref name="patr" /> Comptaren amb la col·laboració del bisbe [[Berenguer de Palou II]] el [[1237]] al lloc anomenat Santa Eulàlia del Camp, extramurs de la ciutat, amb el nom de '''convent de Sant Anton i Santa Clara''', per haver-se fundat sobre una capella dedicada a [[Sant Antoni Abat|Sant Anton]]. El convent també s'anomenava '''de Sant Daniel''' per estar prop de la porta de Sant Daniel de la [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla de Barcelona]].
Línia 8:
Les seves fundadores i les seves descendents també rebien el nom de '''monges de Sant Damià''' pel fet que les fundadores eren [[clarisses]] procedents de [[San Damiano]] ([[Assís]]). Originalment sota la [[regla de Sant Francesc|regla franciscana]], l'any 1513, en ser aprovada la [[Orde de Santa Clara|Regla de Santa Clara]], les clarisses van haver d'escollir entre aquesta regla o la de [[regla de Sant Benet|Sant Benet]]. Les monges de Sant Antoni i Santa Clara van optar per seguir amb l'Orde de Sant Benet, passant així a ser benedictines.<ref name="patr">Generalitat de Catalunya, [http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8be8491fc055048ce8940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=a3a15489ee29f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a3a15489ee29f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Patronat de la Muntanya de Montserrat. Monestir de Sant Benet]</ref>
 
El 1327, una catorzena d'aquestes [[Orde de Santa Clara|monges clarisses]] fundaren el [[monestir de Pedralbes]]. El [[1691]] durant la invasió francesa abandonaren uns dies el convent. Durant el [[Setge de Barcelona (1713-1714)]] el convent quedà molt malmès i les religioses foren temporalment acollides en cases de familiars i amics amb la intenció d'arranjar-ne els desperfectes cosa que no fou possible per la destrucció i arrasament de bona part del barri de la Ribera per a construir-hi la [[ciutadella de Barcelona]].<ref>{{citar ref| tipus = revista | cognom1 =Adroer i Tasis| nom1 =Anna M.| títol =El Palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara| url =http://www.raco.cat/index.php/Medievalia/article/view/269354/356892| publicació =Medievalia| data =1982| consulta = 10 de novembre de 2013| pàgines =45-52| número exemplar=Núm. 3 }}</ref>
 
L'any 1714, els soldats del rei [[Felip V d'Espanya]], destruïren el monestir del barri de la Ribera. El rei els donà el [[Palau Reial Major]] (actualment [[Museu Marès]], [[Museu d'Història de Barcelona]] i [[Saló del Tinell]]), on visqueren de 1719 a 1936. El 1952 agregant-se amb la comunitat de [[Sant Benet de Mataró]] fundaren el [[Monestir de Sant Benet de Montserrat]].