Fiódor Tiúttxev: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-àsov +àssov) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Turguènev +Turguénev) |
||
Línia 23:
Nascut al si d'una família de l'antiga noblesa, va rebre una bona educació a casa seva. Assajà la literatura des de l'adolescència. Després d'estudiar dos anys a la Facultat de Lletres de la Universitat de moscou, passà a treballar al Ministeri d'Afers Estrangers. Enviat com a funcionari diplomàtic a Europa, s'hi va estar de 1822 a 1844, la major part del temps a Alemanya.
L'ús del francès com a llengua familiar no li va impedir de ser un dels millors poetes russos. Deixà una obra breu (al voltant de quatre-centes poesies), que es desenvolupà en dues etapes: la primera, durant els anys 20 i 30, sota la influència del [[romanticisme]] (especialment l'alemany); la segona, després d'un llarg silenci, durant els anys 50 i 60. Apreciat per les elits intel·lectuals era poc conegut del públic. La seva obra va ser "descoberta" a començament dels anys 50 per [[Nikolai Nekràssov]] i [[Ivan
Al mateix temps que representa el final d'una certa poesia monumentalista que enllaça amb el [[segle XVIII]], Tiúttxev s'avança a la seva època prenunciant la poesia moderna. Dotà els metres clàssics d'una flexibilitat poc acostumada, sense témer de trencar esquemes tradicionals. En la polèmica del seu temps sobre el paper de la literatura dins la societat, era un dels capdavanters de la tendència de "l'art pur" o "l'art per l'art".
Entre les seves característiques més sobresortints trobem el lligam íntim entre pensament i emoció, que dóna una especial profunditat a la poesia filosòfica; i el que tant apreciaren en ell els simbolistes: l'exteriorització dels sentiments en imatges reals, al costat de la interiorització de la realitat en imatges espirituals, procediment coherent amb una concepció panteista de la vida.
| |||