Balduí I de Flandes: diferència entre les revisions

Durant una estada a la cort real a [[Senlis]] el 862, Balduí es va emportar a la princesa Judit (vers 843 - † 870), filla del rei [[Carles el Calb]] i d'Ermentruda d'Orleans. Judit encara no tenia vint anys, però ja era la vídua de dos reis anglosaxons, [[Ethelwulf de Wessex|Ethelwulf]] († 858) i el fill d'aquest [[Ethelbald de Wessex]] († 860), reis de [[Wessex]]. Per cometre el segrest, Balduí es va assegurar l'ajuda del germà de Judit, el príncep Lluís, futur [[Lluís el Tartamut]]. Amor o càlcul polític?. El fet és que Judit sembla haver-lo seguit voluntàriament, convenientment disfressada. Balduí s'hi va casar en secret a [[Harelbeke]], i llavors la parella, per por a les conseqüències de les seves accions, es va refugiar amb [[Lluís II el Jove]], mentre que Lluís el Tartamut es va posar en seguretat a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] (?). D'antuvi el rei es va oposar al matrimoni, i per això envià cartes al cap víking Rorik de Dorestad i al bisbe Hunger, demanant que no li donessin aixopluc, i fins i tot convencé els seus bisbes per tal que els excomuniquessin. L'excomunió fou pronuncia per una assemblea de bisbes celebrada a [[Soissons]].<ref>Louis Victor Pécheur, [http://books.google.fr/books?id=cVgoAAAAYAAJ&pg=PA440&dq=Soissons+Baudouin+Judith+excommunication+Soissons&lr= ''Annales de Soissons''], 1863, pàg. 440</ref> Balduí i Judit van anar llavors a Roma a defensar la seva causa davant el Papa [[Nicolau I]]. El pontífex va intercedir llargament amb el rei de [[França Occidental]], al que finalment va convèncer. El matrimoni fou solemnement ratificat a Auxerre, d'acord a les fonts el 862 o 863,<ref>Georges Henri Dumont ''Histoire de la Belgique'' 1999, pàg. 57 dona la data de [[desembre]] del [[862]]; Desmulliez et Milis com Le Glay donen [[863]].</ref><ref>Micheline Dupuy [http://books.google.fr/books?id=9IhxAAAAIAAJ&dq=Judith+Baudouin+Auxerre+863&q=ratifi%C3%A9+%C3%A0+Auxerre+en+863.&pgis=1 ''Françaises, reines d'Angleterre''] 1968, pàg. 43</ref> però, en absència del rei.