Revisió del 20:35, 22 des 2013 modifica Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits →‎Anticossos monoclonals aprovats per a ús terapèutic ← Edició anterior		Revisió del 01:33, 9 feb 2014 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: Un '''anticòs monoclonal''' (en anglès ''monoclonal antibody'', abreviat mAB) és un [[anticòs]] homogeni produït per una cèl·lula híbrida producte de la fusió d'un [[clon]] de [[Limfòcit B\|limfòcits B]] descendent d'una sola i única [[cèl·lula mare]] i una [[Plasmòcit\|cèl·lula plasmática]] tumoral. Els anticossos monoclonals són anticossos idèntics perquè són produïts per un sol tipus de [[cèl·lula]] del [[sistema immunitari]], és a dir, tots els clons procedeixen d'una sola cèl·lula mare. És possible produir anticossos monoclonals que s'uneixin específicament amb qualsevol molècula amb caràcter antigènic. Aquest fenomen és de gran utilitat en bioquímica, biologia molecular i medicina. ==Producció d'anticossos monoclonals== Si una substància estranya (un [[antigen]]) s'injecta en el cos d'un ratolí o en un humà, alguna de les [[Limfòcit B\|cèl·lules B]] del seu sistema immunitari es transformaran en [[Plasmòcit\|cèl·lules plasmátiques]] i començaran a produir anticossos que s'uniran a aquest antigen. Cada cèl·lula B produeix un sol tipus d'anticòs, però diferents limfòcits B, produiran anticossos estructuralment diferents que s'uneixen a distintes parts de l'antigen. Aquesta barreja fisiològica natural d'anticossos és coneguda com [[anticòs policlonal\|anticossos policlonals]]. Per a produir anticossos monoclonals, primer s'extreuen cèl·lules B de la [[melsa]] d'un animal que ha estat exposat a l'antigen. Aquestes cèl·lules B són fusionades en presència de [[Polietilenglicol\|polietilenglicol (PEG)]] amb cèl·lules tumorals de [[mieloma múltiple]] (un tipus de càncer) que poden créixer indefinidament en un [[cultiu cel·lular]]. Aquesta fusió fa a les membranes cel·lulars més permeables. Aquestes cèl·lules fusionades híbrides, anomenades [[hibridoma\|hibridomes]] poden multiplicar-se ràpidament i indefinida, i poden produir gran quantitat d'anticossos. Els hibridomes són suficientment diluïts i conreats per a obtenir un nombre diferent de determinades colònies, les quals produeixen només un tipus d'anticòs. Els anticossos de diferents colònies són analitzats per a conèixer la seva capacitat d'unir-se a un antigen determinat, per exemple amb un tipus de test anomenat [[ELISA]], i per a seleccionar-se i aïllar-se de la manera més efectiva. Línia 17: ==Descobriment dels anticossos monoclonals== Els investigadors [[Niels K. Jerne]], [[Georges Köhler]] i [[Cesar Milstein]], van descriure la tècnica que permetia el cultiu d'hibridomes o cèl·lules híbrides de limfòcits B amb cèl·lules plasmàtiques tumorals de mieloma múltiple. Amb aquesta fusió de dues cèl·lules, una programada per a produir un anticòs específic però que no es multiplica indefinidament (limfòcit) i una altra immortal amb gran capacitat de creixement però que no produeix immunoglobulina (cèl·lula de mieloma), es combina la informació genètica necessària per a la síntesi de l'anticòs desitjat i una capacitat de síntesi proteica, permetent la seva multiplicació indefinida tant ''in vitro'' com ''in vivo''. Per aquesta aportació a la ciència Jerne, Kölher i Milstein van rebre el [[premi Nobel]] de Medicina en 1984. En l'any 2005, els anticossos monoclonals han complert 25 anys des de la seva invenció deixant de ser una curiositat biològica per a ser una forma de tractament i diagnòstic molt important en diverses malalties. Existeixen més de 17 anticossos monoclonals aprovats per la [[U.S. Food and Drug Administration\|FDA]], però el nombre d'anticossos monoclonals en fase d'assaig clínic és elevat i representen un 30 per cent de tots els compostos en investigació en el 2005. Línia 52: !Anticòs monoclonal!!Antigen!! Mecanisme d'acció!! Indicacions \|--- \| [[Abciximab]] \|\| Glicoproteïna Gpllb/llla \|\|Inhibeix l'agregació [[plaqueta\|plaquetària]] \|\|Antitrombòtic en intervencions coronàries i angioplástiques \|--- \| [[Adalimumab]] \|\| [[TNF]]-alfa\|\|Inhibeix l'efecte proinflamatori de TNF-alfa\|\| [[Malaltia de Crohn]], [[artritis reumatoide]], [[espondilitis anquilopoètica]], [[psoriasi]]

Anticòs monoclonal: diferència entre les revisions