Baixkíria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-incloent +incloent-hi )
m LanguageTool
Línia 131:
=== Origen i primers segles ===
 
Hi ha divisió d'opinions sobre el seu origen. La tendència actual és a considerar-los nadius del territori que ocupen, i que ja ocupaven en època clàssica sent esmentats per Claudi Ptolemeu amb diversos nomnoms que correspondrien a les tribus Geyne, Tabin, Buruc i Suvin. En un moment indeterminat abans del segle XIII havien esdevingut turcs. El seu nom català baixkir es coneix també com '''bashkurt''', '''bashkir''', '''bashdjirt''' i '''bashkort''' entre altres variacions.
 
El seu nom apareix al segle IX. [[Al-Istakhri]] diu que ocupaven una regió boscosa de difícil accés. [[Al-Biruni]] anomena les [[muntanyes del Ural]] com muntanyes dels bashkurt o bashdjirt. [[Ibn Fadlan]] va estudiar aquest poble ([[922]]) i en descriu els costums. [[Al-Idrisi]] també en fa referència però part de les seves indicacions segurament correspondrien als [[magiars]], ja que les fonts àrabs anomenaven a aquestosaquests "bashkurts de l'exterior" i als bashkurts propis "bashkurts de l'interior"; els bashkurts del Ural estaven dividits al seu torn en interiors i exteriors.
 
Vers el segle XI i XII es van fer musulmans influïts pels [[Búlgars del Volga]]. Al segle XII les tribus Yurmati i Yenei dels bashkurts es van integrar als magiars i en territori magiar a Europa hi havia 78 viles dels bashkurts, que eren musulmans. Al segle XIII van quedar sotmesos a l'[[Horda d'Or]]. Alguns van servir també amb els [[Il-khans]] i un ''amir'' bashkurt va reprimir la revolta de Sukamish a [[Àsia Menor]] sota [[Ghazan Khan]], i Sarkan Bashkurt fou lloctinent d'[[Oldjeitu]]; fins i tot apareixen bashkurts servint a [[Egipte]] amb els mamelucs (com Alam al-Din al-Bashkurdi que fou delegat de [[Qalàwun]] a [[Síria]]).
 
El [[1327]] Shams al-Din al-Dimashki els assimila als [[cumans]]. Al segle XV els [[kazakhs]] i [[nogais]] els coneixien com isteks del que va derivar el nom otomà Heshdek. Al començament del segle XVI el nord i est dels seus territoris estava sota domini dels khans Tura (Shiban), alguns territoris estaven sota domini de Sahib Ghiray de [[Kazan]] i els nogai dominaven el sud. Dos khans nogai, Ismail Urus Mirza i el seu nebot Ishtirek Mirza van governar als bashkurt del sud de l'Ural, en nom dels kučúmides (els caps elegits pels bashkurts) fins al [[1608]]. Ismail Urus Mirza va demanar al sultà otomà [[Solimà I]] d'annexionar el baix [[Volga]]; després va enviar ambaixadors a [[Ivan IV]], ja que els russos havien ocupat Kazan i [[Astrakhan]] i havien fundat fortaleses a [[Samara]], Yayitya i [[Ufa]] i estaven cobrant impostos als bashkurts, i reclamava que aquestosaquests impostos li corresponien.
 
=== Penetració russa ===
Línia 146:
Els bashkurt van resistir amb tots els seus mitjans a l'annexió i les revoltes foren freqüents, generalment liderades pels kučúmides, i d'acord amb altres moviments a [[Ucraïna]] i Nord del [[Caucas]], o atacs dels tàrtars de [[Crimea]], els [[calmucs]] i els otomans. Els bashkurts eren hàbils fabricant armament que van facilitar als [[karakalpaks]] i als kazakhs i el 1675 els russos van emetre un decret que prohibia al poble treballar el ferro, però el decret no fou obeït. El [[1667]] [[Ewliya Celebi]] va visitar als bashkurts que estaven governat pel kučúmida Kučuk Sultan, amb seu entre [[Terek]] i [[Astrakhan]]. A la revolta del [[1678]], van destruir nombrosos establiments russos a la vora del Volga i del [[Riu Kama|Kama]], al mateix temps que els otomans obtenien la victòria de Čegerin a Ucraïna meridional. Els russos van crear colònies molt nombroses de russos a la zona del Ural i van aconseguir deixar en minoria als bashkurts. El khan calmuc Ayuke Khan va matar a Kučuk Sultan i la lluita fou continuada per dos dels seus fills , Murad Sultan u Khuzey (Ibrahim) Sultan.
 
Els bashkurts es van revoltar durant la guerra de [[Pere el Gran]] contra els suecs i Murad Sultan va demanar ajut al khan de Crimea i a l'[[Imperi Otomà]] (va viatjar a Crimea i [[Istanbul]]) a més dels [[nogais]] i els [[cossacs del Don]]. Però els otomans no els van donar suport. El [[1708]], juntjuntament alsamb els [[circassians]] i als nogais del [[Regió del Kuban|Kuban]] va intentar conquerir la fortalesa de Terek però fou ferit en l'assalt i fet presoner, sent executat. El [[1716]], sota el khan Ahmad III, tornaven a estar revoltats aliats als karakalpaks i als kazakhs i van atacar Terek en revenja per la mort de Murad, massacrant 40000 russos. Van rebre el suport dels kazakhs passant a la sobirania del khan kazakh Tobirčik Kayip Khan que tenia capital a [[Taixkent]]. La revolta va durar 17 anys i va esgotar als bashkurt; el 1728 van enviar una delegació a Sant Petersburg i es va signar la pau.
 
El [[1735]] es van tornar a revoltar dirigits per Kilmek Abiz i Kusum Akay en protesta per l'intent rus d'aïllar als bashkurts dels karakalpaks i els kazaks; aquesta fou la revolta més sagnant de totes i es va acabar el [[1736]] amb la captura dels dos caps que foren portats a Sant Petersburg i executats, però la revolta es va reprendre el [[1737]] sota la direcció de dos ''biys'' de la tribu Kavakan, Pepene i Tungevur Kosep amb el suport del khan dels kazakhs. Els rebels van proclamar khan dels bashkurts a Dodja Ahmad Sultan, fill d'Abu l-Khayr, khan dels kazakhs. La revolta només va poder ser reprimida temporalment després de patir els russos fortes pèrdues ([[1738]]), i el [[1740]] es va reprendre sota la direcció de Karasakal, nom sota els que s'amagava Baybulat, el darrer dels kučúmides, que amb el suport del khan de Crimea havia iniciat activitats al territori dos anys abans. El [[1742]] fou derrotat finalment i es va refugiar entre els kazakhs ortayuz i el khan Barak Khan li va donar asil. Encara es va produir un nou aixecament el [[1755]] i un altre el [[1774]].
Línia 152:
=== Domini rus ===
 
El [[1798]] [[Catalina II de Rússia]], en un gest de reconciliació, va dividir la província de Bashkurt en dotze cantons un per cada tribu, segons les tradicions locals i va crear regiments bashkurts armats tradicionalment i vestits a la manera nacional bashkurt; aquestosaquests regiments van participar en les guerres napoleòniques i van arribar fins a [[París]].
 
El [[1861]] foren suprimits els cantons i el [[1862]] els regiments bashkurts. El [[1872]] els baixkirs van rebre la ciutadania russa però van conservar la seva pròpia legislació administrativa i de propietat.
Línia 158:
=== Idel Ural ===
 
Van participar activament a la revolució de [[1905]]. El [[1917]] aplicant una resolució del Primer Congrés General dels Musulmans de Rússia (1 a [[10 de maig]] de [[1917]]) que reclamava l'autonomia de les regions turques, els bashkurts (baixkirs), [[tàrtars]] i [[txuvatxos]] van establir un comitè de tres membres per organitzar la seva província (Zeki Velidi, Sad Miras i Allah Berdi Djafer). El juliol es va fer un segon congrés (Milli Kuraltay) a [[Kazan]] on ja es va utilitzar per primera vegada la bandera que pretenia representar a aquestosaquests pobles. Units a kazakhs, kirguizos, uzbeks i altres pobles van crear un exèrcit (tardor) i el [[3 de desembre]] de [[1917]] es va establir un govern provisional musulmà autònom a [[Orenburg]] dirigit per Bikbavoghlu Yunus. L'estat fou anomenat [[Idel-Ural]] i el mateix dia va adoptar la seva bandera nacional. El [[24 de gener]] de [[1918]] Idel-Ural es va proclamar independent.
 
=== República de Tsabulatxnaia ===
 
El març de [[1918]] els bolxevics es van revoltar a Orenburg i van prendre el poder. Van empresonar alals membres del govern musulmà a Orenburg, però aquestosaquests es van poder escapar. La facció contraria als bolxevics del Segon Congrés General Musulmà de Totes les Rússies va proclamar llavors als territoris a l'est de Kazan, més enlla del riu Bulak, l'anomenada [[Tsabulatxnaia|República de Tsabulatxnaia]] (març de [[1918]]) o [[República de Transbulak]], que es donava a si mateixa el nom de '''Baixkurtistan''', i tenia seu a Biste ([[rus]] Tsabulatxnaia), prop de Kazan. El nou govern va organitzar l'exèrcit sota la direcció del general Ixbulatov, que va iniciar operacions el juny de [[1918]]. Els kazakhs s'hi van unir i Orenburg fou recuperada. La república va demanar ajut als aliats i al general blanc [[Koltxak]], però els aliats, preocupats per la presència alemanya a [[Ucraïna]] i el [[Caucas]], no estaven interessats en més autonomies, a les que tampoc era favorable Kolchak, el qual va anunciar que el seu govern de totes les Rússies, que acabava de formar a Sibèria assolint la dictadura el dia [[18 de novembre]], no reconeixeria aquesta autonomia ([[21 de novembre]] de [[1918]]) tot i que ja els Imperis Centrals havien entrat en col·lapse, i encara Kolchak va declarar abolida l'autonomia bashkurt (baixkir). Així aquests foren abocats a les mans dels bolxevics.
 
=== República Soviètica ===
El [[19 de febrer]] de [[1919]] el govern anomenat del Bashkortostan o Bashkurtistan va signar un tractat amb els soviètics que es van comprometre a protegir el seu exèrcit (ara dirigit per Validov) i la seva autonomia. El [[22 de març]] de [[1919]] es va constituir la [[República Soviètica Tàrtar-Baixkir]] que comprenia la província d'[[Ufa]], i part de les províncies d'[[Orenburg]], [[Perm]], [[Kazan]], [[Vyatka]], [[Simbirsk]] y [[Samara]] i la capital era [[Isterlitamak]]. L'exèrcit roig va entrar en l'antic territori de la República Zabulachnaya el [[20 de març]] de [[1919]]. Va adoptar la seva bandera nacional (vermella amb fals i martell groguesgrocs al cantó damunt de les quals unsuna estrella vermella dins un disc groc) probablement el dia [[21 de març]] de [[1919]]. El primer ministre fou Yumuloghlu i després Z. V. Togan (àlies Validov).
 
El [[19 de febrer]] de [[1919]] el govern anomenat del Bashkortostan o Bashkurtistan va signar un tractat amb els soviètics que es van comprometre a protegir el seu exèrcit (ara dirigit per Validov) i la seva autonomia. El [[22 de març]] de [[1919]] es va constituir la [[República Soviètica Tàrtar-Baixkir]] que comprenia la província d'[[Ufa]], i part de les províncies d'[[Orenburg]], [[Perm]], [[Kazan]], [[Vyatka]], [[Simbirsk]] y [[Samara]] i la capital era [[Isterlitamak]]. L'exèrcit roig va entrar en l'antic territori de la República Zabulachnaya el [[20 de març]] de [[1919]]. Va adoptar la seva bandera nacional (vermella amb fals i martell grogues al cantó damunt de les quals uns estrella vermella dins un disc groc) probablement el dia [[21 de març]] de [[1919]]. El primer ministre fou Yumuloghlu i després Z. V. Togan (àlies Validov).
 
=== Govern blanc ===
L'abril de [[1919]] Kolchak va envair la República yi la va ocupar parcialment, fugint el govern a [[Saransk]]. El juny en la contraofensiva dels bolxevics, van ocupar Ufa i van derrotar a Kolchak prop d'[[Ekaterinenburg]]. L'agost la [[Legió Txeca]] va arribar a Kazan i la va ocupar però en foren expulsats el setembre. A la tardor els bolxevics amb l'ajut de tàrtars i baixkirs havien recuperat tot el territori perdut.
 
L'abril de [[1919]] Kolchak va envair la República y la va ocupar parcialment, fugint el govern a [[Saransk]]. El juny en la contraofensiva dels bolxevics, van ocupar Ufa i van derrotar a Kolchak prop d'[[Ekaterinenburg]]. L'agost la [[Legió Txeca]] va arribar a Kazan i la va ocupar però en foren expulsats el setembre. A la tardor els bolxevics amb l'ajut de tàrtars i baixkirs havien recuperat tot el territori perdut.
 
=== República Socialista Soviètica Autònoma ===
 
Els esforços per unir a bashkurts i kazaks foren avortats pels soviètics i es va crear més al sud la [[República Socialista Soviètica Autònoma de Kirguízia]] (Kazak) ([[1920]]) amb capital a Orenburg. El [[27 de maig]] de 1920 es va crear la [[República Socialista Soviètica Autònoma de Tartària]] (incloent-hi [[Txuvàtxia]]), separada de Baixkíria o Bashkortostan. La nova república dels bashkurts fou coneguda com a Petit Bashkortostan o Bashkurdistan, i tenia una superfície de 84.874 km² i una població d'1.259.000 habitants, dels quequals al tomb del 70%, eren turcs
 
El juny de [[1920]] Validov, i altres membres del govern, per por de ser eliminats pels bolxevics, van fugir del país junt amb altres personalitats destacades, i més tard es van unir als [[basmatxi]]s del [[Turquestan Rus|Turquestan]]. Llavors es va formar a la nova capital Sterlitamak un govern d'estricta obediència bolxevic i l'exèrcit fou dissolt. El [[18 d'octubre]] de [[1921]] Tartària i Txuvàtxia van ser dividides en dosdues repúbliques separades.
 
El [[14 de juny]] de [[1922]] els sovièticasoviètics van reunir el Petit Bashkortostan i la província d'Ufa (de majoria russa) per formar l'anomenat Gran Bashkortostan o [[Gran Baixkíria]] (oficialment [[República Socialista Soviètica Autònoma dels Baixkirs]]). Ufa fou la nova capital. Poc després va adoptar la bandera, vermella amb les inicials daurades al cantó. La superfície segons dades del 1935 era de 151.840 km² i la població de 2.975.000 habitants (51% de turcs).
 
=== Caiguda de la Unió Sovietica ===
 
Amb l'arribada de la [[perestroika]] començaren les primersprimeres demandes nacionals dels baixkirs, que de seguida reberen el suport del Mufti de la Regió Eurosiberiana resident a [[Ufa]], [[Talgat Tadjuddin]]. Aquest, però, passaria a ser mufti dels tàtars, i des del 1992 [[Muhammed Nigmatulin]] serà el mufti dels baixkirs.
 
=== República de Bashqortostan (o Bashkortostan) ===